El príncep, el poble i Déu

6

El tercer post censurat a “La Vanguardia” tracta de la darrera visita a Catalunya de l’actual rei Felip VI quan era príncep

1. El príncep Felip va concloure la seva estada de quatre dies a Catalunya al monestir de Poblet. Té significat religiós i polític. El monestir és panteó dels reis de la Corona d’Aragó. Poblet està inspirat per la visió del Déu de Jesús que transmet l’Església i, a la vegada, des de 1150 està arrelat en la història i la realitat de Catalunya.

2. El príncep hauria de rellegir o llegir si no ho ha fet, “Arrels cristianes de Catalunya” (1985). Aquest document emblemàtic de l’episcopat català analitza la relació entre nació catalana i comunitat eclesial a la llum de la Doctrina Social de l’Església catòlica i dels documents pontificis.

3. El príncep sap que a Poblet hi ha l’arxiu de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya. A diferència de molts polítics actuals, la Generalitat no procedeix del franquisme ni de la Constitució de 1978. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 octubre 1977 com 125 president de la Generalitat. El primer president de la Generalitat va ser Berenguer de Cruïlles (1359-1362).

4. El príncep, creient o no, té el deure en consciència d’estar al servei del poble. ¿A quina part del poble o societat civil serveix el Príncep? ¿Escolta als ciutadans que de manera democràtica, lliure i pacífica volen votar per decidir el futur del seu poble? Un tuit té molt èxit a twitter: “El príncep Felip estarà quatre dies a Catalunya. Ànim, repeteix el que vares dir el 1990: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”.

5. El príncep ha de saber que en aquesta Catalunya mil.lenària d’arrels cristianes, i també agnòstiques, hi ha cristians del segle XXI que es fan seva la Doctrina Social de l’Església catòlica per mantenir-se, en la seva opinió, fidels a la seva consciència i al Déu de jesús ¿Què passa en cas de conflicte entre el príncep i la consciència, entre el rei i Déu?

6. El príncep pot ser informat que Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat que acull el monestir de Montserrat, dedica dos capítols al conflicte sobre la consciència en política en el seu preciós llibre “Creure: la força del testimoni”. Explica els casos de l’arquebisbe Tomàs Becket i del conseller Tomás Moro. El primer va ser assassinat per ordre del rei Enric II. El segon va ser executat per ordre del rei Enric VIII. El bisbe Cortés comenta: “La qüestió fonamental és la mateixa: la lluita en consciència contra el poder absolut que pretén sotmetre l’Església i posar-la al servei dels propis interessos amb procediments tan anti evangèlics com la mentida, la violència i l’assassinat” .

7. El príncep i els polítics, siguin sobiranistes catalans o sobiranistes espanyols, poden reflexionar, escoltar i dialogar des de la pròpia consciència i respectant la consciència dels altres. Els catòlics, a més, poden pregar des del fons de la consciència i de la fe a Thomas More. Sant Tomàs Moro és el patró dels polítics catòlics.

Fotografia de calafellvalo

Comparteix aquesta entrada