12. nov, 2019
  222 Visites      0 Comentaris

La república independent argentina del Papa Francesc

La reflexió cívica, humana i cristiana de Jorge Mario Bergoglio / Papa Francesc sobre la República Argentina, esdevinguda independent d’Espanya l’any 1816, és oportuna en una Catalunya que planteja la independència i la relació amb Espanya




 


DE FRANCO A FELIPE VI. Jorge Mario Bergoglio (17/12/1936), avui Papa Francesc (13/03/2013), neix a la República Argentina, esdevinguda independent (09/07/1816) d’Espanya. Va néixer a Buenos Aires el mateix any que Francisco Franco lidera un cop d’estat violent amb el suport dels feixistes europeus contra la legal república espanyola. El dictador, en contradicció amb l’Evangeli de Jesús,  és proclama “caudillo de España por la gracia de Dios”, estableix un règim “nacional catòlic” i imposa  (22/06/1975) com a rei a Juan Carlos I que jura fidelitat al dictador i als principis del Movimiento Nacional. El seu successor és Felipe VI.

SAGRAT OBJECTIU DE LA INDEPENDÈNCIA. Espanya “colonitza” el territori argentí (1.512) on viuen des de temps immemorials maputxes, tehuelches, guaranís, quechues. Argentina exerceix el dret d’autodeterminació i el Congrés de les Provincies Unides de Sudamèrica aprova la declaració d’independència amb alguna referència religiosa que no té res a veure amb el caudillisme nacional catòlic franquista. La declaració çita al “grande, augusto y sagrado objeto de la independencia de los pueblos que lo forman” i afirma que es “universal, constante y decidido el clamor del territorio por su emancipación solemne del poder despótico de los reyes de España”. Formula la pregunta: “¿Quieren que las provincias de la Unión sean una nación libre e independiente de los reyes de España y su metrópoli?”  La resposta és  que “aclamaron llenos de santo ardor de la justicia, y uno a uno reiteraron sucesivamente su unánime y espontáneo decidido voto por la independencia del país”.

RECUPERAR ELS DRETS. Segueix un resum de la declaració:  "Los representantes, invocando al Eterno que preside el universo, en nombre y por la autoridad de los pueblos que representamos, protestando al Cielo, a las naciones y hombres todos del globo la justicia que regla nuestros votos: declaramos solemnemente a la faz de la tierra, que es voluntad unánime e indubitable de estas provincias romper los violentos vínculos que los ligaban a los reyes de España, recuperar los derechos de que fueron despojados, e investirse del alto carácter de una nación libre e independiente del rey Fernando séptimo, sus sucesores y metròpoli, y  de toda otra dominación extranjera”.

BERGOGLIO. LA NACIÓ PER CONSTRUIR. Bergoglio, com cardenal arquebisbe de Buenos Aires, va parlar sobre “La Nación por construir. Utopía, pensamiento y compromiso” segons la Doctrina Social de l’Església en una jornada de l’episcopat argentí (25/06/2005). Algunes idees: “Los pueblos, al integrarse al diálogo global, aportan los valores de su cultura y han de defenderlos de toda absorción desmedida o ‘síntesis de laboratorio’ que los diluya en ‘lo común’, ‘lo global’. Al aportar esos valores reciben de otros pueblos, con el mismo respeto y dignidad, las culturas que les son propias (...) Ser un pueblo supone, ante todo, una actitud ética que brota de la libertad (...) La llamada evangélica nos pide refundar el vínculo social y político entre los argentinos (...) La América unida y fuerte sólo podía construirse sobre el respeto y la afirmación de las identidades de los pueblos”.

CRITIQUES A LA COLONITZACIÓ ESPANYOLA. Bergoglio va tractar, entre altres qüestions, de la independència argentina a “Sobre el cielo y la tierra”. Aquest llibre, fruit de converses amb el rabí Abraham Skorka, fou publicat el 2010 i reeditat el 2013 amb motiu de la seva elecció papal. Bergoglio afirma: “L’Església catòlica va tenir molt que veure en el procés de la independència nacional. (…) La Pàtria no va sorgir al marge de la religió, sinó que va créixer a la seva llum”. Critica els colonitzadors: “Asi como se señalan los abusos de los espanyoles, porque evidentemente vinieron a hacer negocio en estas tierras y a llevarse el oro, también hubo hombres de la Iglesia que se dedicaron a la predicación, a la ayuda, como fray Bartolomé de las Casas, defensor de los indios ante los atropellos de los conquistadores. Fue grande el esfuerzo de promoción  que sostuvieron muchos hombres de la Iglesia  que no querian entrar en componendas  con el poder civil expoliador”.

PREGÀRIA.  VOLEM SER UNA NACIÓ.  Bergoglio també va parlar amb els periodistes Francesca Ambrogetti i Sergio Rubin, "El papa Francesc. Converses amb Jorge Bergoglio" (2010). El llibre conclou amb una pregària per la pàtria.  "Jesucrist, Senyor de la història, et necessitem. Ens sentim ferits i afeixugats. Necessitem el teu alleujament i la teva fortalesa. Volem ser una nació. Una nació la identitat de la qual sigui la passió per la veritat i el compromís pel bé comú. Dona’ns la valentia de la llibertat dels fills de Déu, per estimar a tothom, sense excloure ningú, privilegiant als pobres i perdonant els nostres deutors, avorrint l'odi i construint la pau. Doneu-nos la saviesa del diàleg i l'alegria de l'esperança que no defrauda. Tu ens convoques. Aquí estem Senyor, a prop de Maria, que, des de Luján, ens diu: Argentina! Canta i camina! Jesucrist. Senyor de la història, et necessitem. Amén".

          (Article publicat a Foc Nou, número 490)

 
 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat