9. gen, 2015
  12740 Visites      2 Comentaris

Rumors i polèmica sobre el futur bisbe de Barcelona

L’ultracatolicisme espanyolista de Germinans i La Cigüeña de la Torre veu amb bons ulls el nom de Juan José Omella

1. Rumors i polèmica sobre el futur bisbe de Barcelona. L’ultra catolicisme espanyolista de les webs Germinans Germinabit i La Cigüeña de la Torre veu amb bons ulls el nom de Juan José Omella (Terol, 21 abril 1946) encara que aquest hipotètic nomenament trenqui la unitat de l'Església a Catalunya. Omella és un desconegut a la societat civil i eclesial de Catalunya, regió considerada pels unionistes com díscola i mal encaixada a Espanya que seria la única nació veritable. Polítics, universitaris, treballadors, militars, ciutadans, teòlegs haurien d’acceptar amb disciplina que l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de la qual Omella es ara titular, Calahorra y la Calzada-Logroño, són completament iguals en tots els aspectes: econòmic, agrícola, industrial, polític, històric, eclesial, cultural, lingüístic. Tant és Calahorra com la capital catalana. Davant aquestes consideracions absurdes segueix una primera tanda d’interrogants.

2. “Jo sóc el bon pastor: conec les mes ovelles, i elles em coneixen a mi” (Joan 10, 11), diu Jesús. Però ara i aquí, les ovelles no coneixen a l’hipotètic pastor Omella. ¿Coneix Omella aquestes ovelles? ¿Tindria temps de conèixer-les en els cinc anys que només li falten per jubilar-se com a bisbe?

3. ¿Ha preguntat Omella al papa Francesc si no hi ha cap persona a Catalunya que sigui bona, santa i amb capacitat de ser un bon pastor? ¿Tant malament està l’Església a Catalunya i tant desastrosa és la seva clerecia?

4. Un home ponderat com Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i bon coneixedor de la doctrina pontifícia i de la historia de l’Església universal i catalana, escriu: “Des de fa cent anys el Vaticà i el Govern central intenten ofegar la catalanitat i el singular dinamisme pastoral de les esglésies de la Tarraconense, amb complicitat d’eclesiàstics locals que s’avenen al joc”. ¿Comparteix Omella aquest diagnosi eclesial del pare Dalmau?.

5. Comentant la mort de Joan Pau II, Omella va escriure el 10 d’abril del 2005: “Aquest Papa ha visitat repetides vegades la nostra nació espanyola. Ha visitat quasi totes les nacions del món”. ¿Considera Omella que parlar de “la nostra nació espanyola” és nacionalisme exacerbat? ¿Accepta que Catalunya és una nació tan respectable com ho és Espanya tal com ho pensen amplis sectors socials i eclesials de Catalunya com es demostra al carrer i a les urnes?

6. Qui subscriu aquest post va comentar fa pocs dies: “Les especulacions, versemblants sobre el relleu en l’arquebisbat de Barcelona seran analitzades en la web insaeculasaeculorum.cat. Sigui qui sigui el nou arquebisbe es trist que la comunitat eclesial no hi pinta res”. Un internauta, Antonio Arias, va contestar: “Oriol Domingo diu i diu però s’oblida que l’Església no és una democràcia, gràcies a Déu. Per tant, efectivament, els seglars no hi tenim res a fer. ¡Gràcies a Déu!. En cas contrari, els nomenaments de bisbes serien pitjor que la batalla de Lepant”. ¿Què en pensa el bisbe Omella de la contesta d’aquest internauta?.

A la xarxa


2 Comentaris


Ricard Lobo

Costa de creure que un eclesiàstic de fora de Catalunya, i sobretot no provinent de la diòcesi de Barcelona, com és Juan José Omella, aparegui com a probable candidat a ser designai arqBisbe de Barcelona per jubilació de l'arquebisbe

Oriol Domingo

Comentari a Ricard Lobo.
Comparteixo la seva opinió crítica sobre el "cas Omella".
A més del present post,

In saecula saeculorum n'ha publicat altres dos:
"Barcelona discriminada respecte el Buenos Aires de Bergoglio"
i "Bisbes alienígenes. Volem bisbes com Joan Carrera i Bergoglio".
Un quart post defensará la tesi
de que Madrid vol impossar un bisbe espanyol a Barcelona
la qual cosa es eclesialment inaceptable.

Mentre, des de La Vanguardia, Juan Rubio defensa la candidatura de l'espanyol Omella.
Es veu que a l'Església a Catalunya no hi ha ningú amb capacitat i santedat per ser bisbe a Barcelona,
la qual cosa també és eclesialment inaceptable


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat