29. Jul, 2014
  2438 Visites      0 Comentaris

Pujol entre la justícia i la venjança

1. Mossén Josep M. Ballarin, vell amic de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall, confessa: “Jordi. He dit la missa per tu, que et sigui ajuda. Pels amics que aflaquen, que els sigui vergonya. Pels fariseus, que Déu els tombi”

2.  ¡Escàndol per part de qui potser no sabrien explicar que és una missa o la celebració del sant sopar!. El teòleg protestant Gerd Theissen ho explica: “El sant sopar anuncia renovació de la comunitat malgrat traïció i pecat. La fracció d’un pa i beure d’un calze és signe visible d’una comunitat invisible en la nit de la traïció total. Aquesta nit dura fins a la fi del món i abraça tots els homes, rics i pobres, de prop i de lluny, justos i pecadors”.

3. Terratrèmol Jordi Pujol. Justícia? Venjança? Compassió? Hipocresia?

4. Justícia, sí. Sempre. Per a tothom. En els àmbits social, eclesial i polític. Allibera la realitat i les consciències. Sense aforats constitucionals.

5. Venjança, no. Mai. Per ningú. La persona venjativa és destrueix a si mateixa i trenca la convivència. No és pròpia d’una ètica autènticament humana. No és un valor que formi part del bagatge de l’oferta cristiana. Jesús no té la més mínima set de venjança en la seva vida, en el seu pensament, en la seva l’actitud, en les seves paraules, en el seu missatge. Res de venjança malgrat que Jesús fou perseguit, injustament, pels grans sacerdots del seu poble i per les forces romanes d’ocupació.

6. Compassió? Per què no? Depèn de la sensibilitat i de les conviccions de cadascú. Un lema del papa Francesc és “Miserando et eligendo (Compadint-se i escollint). Francesc vol ser home de la misericòrdia divina en un món on la compassió està sent reemplaçada per ideologies que desvirtuen o rebutgen la justícia misericordiosa que es una de les principals característiques atribuïdes al Déu cristià que es amor. Es allò tan difícil, sublim,  radical, ¿utòpic?, d’estimar als enemics. Aquesta estimació és la manera cristiana se viure la condició humana.

7. Hipocresia, no. ¿Qui pot tirar la primera pedra? Els dirigents dels grans partits espanyols, PP i PSOE, plens de corrupció, no. José Maria Aznar,  no. Ha enganyat greument al poble amb les inexistents armes de destrucció massiva i va promoure una guerra. No ha fet cap confessió. Felipe González han deixat en la foscor el cas tèrbol dels GAL. Tampoc ha fet cap confessió. ¿I la família reial? Navega des de fa anys entre casos com el d'Urdangarin i els aforatsque fan que tothom no sigui igual davant la justícia.

7. Justícia, sí. Venjança, no. Compassió, per què no?. Hipocresia, no. Aquests elements configuren una proposta cristiana aplicable al cas Pujol i a tots els casos.  

Post publicat a www.catalunya religió.cat

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat