Un poema del bisbe català Pere Casaldàliga sobre la causa, potser utòpica, dels drets humans, socials i dels pobles conclou el quadern “Com pensar el canvi avui” de Cristianisme i Justícia (203).

1. L’autor del text és Jesús Sanz, professor d’Antropologia Social a la Universitat Complutense i membre de Cristianisme i Justícia. Escriu: “La història presenta nombrosos exemples de realitats que en el seu moment també es pensava que era impossible canviar (fi de l’esclavitud, segregació racial, jornada laboral de 8 hores, dret de vot de les dones) i que la mobilització social i l’organització col·lectiva fan possible (…) Es formulen propostes prou utòpiques com per representar un desafiament al statu quo, i prou reals per no ser descartades amb facilitat per inviables (…) Aprofundir en algunes d’aquestes pràctiques és el primer pas per afirmar que és possible construir una altra realitat”.

2. Sanz tracta sobre el canvi social. El lector, però, també pot aplicar aquest plantejament als canvis econòmics, culturals, religiosos, eclesials, polítics i nacionals. Exemples… Canvis per aconseguir una Església en sintonia radical amb els Evangelis. Canvis per tal que Catalunya pugui decidir sobre el seu futur. Tot és possible encara que sembli impossible.

3. El bisbe claretià Casaldàliga és un exemple viu d’alliberament, solidaritat i fe. És una persona lliure, solidària, creient. Home de la teologia de l’alliberament. Defensor dels més pobres i marginats al Brasil. Perseguit per la legalitat establerta. Premi Internacional Catalunya.

4. Jesús Sanz pregunta: “En clau cristiana, què creus que pot aportar l’espiritualitat cristiana per a la transformació social en sentit emancipador?”.

5. Un poema del bisbe Pere Casaldàliga és una resposta de compromís i esperança.

És tard
però és la nostra hora.

És tard
però és tot el temps
que tenim a mà
per fer el futur.

És tard
però som nosaltres
aquesta hora tardana.

És tard
però és matinada
si insistim una mica.