7. Oct, 2020
  422 Visites      0 Comentaris

Text  censurat a La Vanguardia sobre Felipe VI a Catalunya  

El rei Felipe VI,  fill  de Juan Carlos imposat com rei pel dictador Franco i avui emèrit fugat, fa una rara visita a Barcelona, capital de Catalunya. En motiu d'una altra visita del llavors príncep al febrer de 2014 el signant va escriure per a La Vanguardia l'article "El príncep, el poble i Déu" que fou censurat pel tàndem espanyol i monàrquic Màrius Carol / Enric Juliana. Aquell text (març del 2014) manté ara (octubre 2020) plena vigència.




 

1. Felip VI ha estat al monestir de Poblet en una visita a Catalunya. Poblet té un significat religiós i polític. Panteó dels reis de la Corona d’Aragó. Monestir, des del 1150, arrelat a la història i a la realitat de Catalunya.

2. Felipe VI hauria de llegir “Arrels cristianes de Catalunya” (1985). Aquest document de l’episcopat català analitza la relació entre la nació catalana i la comunitat eclesial a la llum de la Doctrina Social de l’Església catòlica.

3. Felipe VI sap que a Poblet hi ha l’arxiu de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya des de l'exili. La Generalitat no prové del franquisme, ni de cap jurament dels immutables “Principios del Movimiento Nacional”, ni de la no menys immobilista Constitució del 1978. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d’octubre del 1977, com 125 president de la Generalitat. El primer president fou Berenguer de Cruïlles (1359-1362).

4. Felipe VI té el deure en consciència d’estar al servei del poble. ¿A quina part del poble o societat civil servirà? ¿Pensa escoltar als ciutadans que de manera democràtica, lliure i pacífica expressen al carrer i a les urnes la seva voluntat de votar per decidir el futur del seu poble? ¿Manté el que Felipe VI, essent príncep, va dir un dia del 1990: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui?”.

5. Felipe VI ha de saber que en la Catalunya  mil·lenària d’arrels cristianes, i també agnòstiques, hi ha cristians del segle XXI que es fan seva la Doctrina Social de l’Església catòlica mantenint-se fidels a la seva consciència i al Déu de Jesús.

6. ¿Què passa en cas de conflicte entre el Príncep i la consciència, entre el Rei i Déu? Felip de Borbó pot ser informat que Agustí Cortés, bisbe de sant Feliu, diòcesi que acull l’històric Baix Llobregat i el monestir de Montserrat, dedica dos capítols al conflicte sobre la consciència en política en el seu llibre “Creure: la força del testimoniatge”. Explica els casos de l’arquebisbe Tomàs Becket i del conseller Tomàs More. El primer fou assassinat per ordre del rei Enric II. El segon va ser executat per ordre del rei Enric VIII. El bisbe Cortés comenta: “La qüestió fonamental és la mateixa: la lluita en consciència contra el poder absolut que pretén sotmetre l’Església i posar-la al servei dels propis interessos amb procediments tan anti-evangèlics com la mentida, la violència i l’assassinat”.

7. Princep, Rei, polítics i poble, siguin sobiranistes catalans o sobiranistes espanyols, han de reflexionar i dialogar des de la pròpia consciència i respectar la consciència dels altres. Els catòlics, a més, poden pregar des dels fons de la consciència i de la fe a Tomás More. Sant Tomás More és el patró dels polítics catòlics.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat