27. feb, 2015
  4665 Visites      1 Comentaris

Franco-Aznar-Rajoy contra els bisbes catalans

          Hi ha moviments polítics i partidistes secrets respecte el relleu en l’arxidiòcesi de Barcelona per substituir al cardenal Lluís Martínez Sistach. El Vaticà ha de tenir en compte que les pressions a que es sotmès per part del Govern de Mariano Rajoy estan línia amb les de José Maria Aznar (l’home que va mentir sobre les armes de destrucció massiva) i el militar dictador Francisco Franco. L’objectiu dels tres personatges, cadascú en el seu temps, és el mateix. Volen instrumentalitzar l’Església catòlica per desfer la cohesió interna de Catalunya.

          Franco va fer tot lo possible per impedir que a Catalunya hi haguessin bisbes catalans. Volia trencar el lligam entre l’Església i Catalunya. El dictador podia imposar bisbes gràcies, entre altres raons, al concordat amb la Santa Seu i al servilisme de bona part de la jerarquia eclesiàstica espanyola. Però amplis sectors de la societat civil i eclesial catalana es varen revoltar contra el nacionalcatolicisme.

          Aznar va tenir el mateix objectiu i va seguir la mateixa estratègia que el seu admirat Franco. La revista quinzenal “El Pregó” (que es troba a la llibreria Claret de Barcelona) reprodueix una escandalosa confessió que l’ex president espanyol fa en les seves memòries. Amb estil franquista, escriu: “Mi Gobierno insistió a la Santa Sede en el error de ceder a la presión de las diòcesis catalanas para nombrar a un sustituto de perfil nacionalista”.

          Rajoy actua igual que Franco i Aznar. El claretià Pere Codina demostra en el seu article a “El Pregó” que aquesta actuació espanyolista respecte al nomenament de bisbes a Catalunya és una constant al llarg de la història. Així han actuat des de Felip V a Miguel Primo de Rivera.

          (Article publicat a www.tribuna.cat)

A la xarxa


1 Comentaris


Teresa J.

Nada nuevo bajo el Sol, en Francia nunca hay un obispo, un cura ni un funcionario nacido en la región donde ejerce su profesión. En Catalunya, hace muchisimos años, incluso bajo el gobierno de Franco, que hay obispos catalanes, otra cosa es que, como en el caso de Girona, quieran sí o sí, obispos gerundenses, cosa que no me parece muy cristiana que digamos, porque todos somos hermanos y los sacerdotes y obispos, son catolicos sean de donde sean. En cuanto al padre Codina, me parece muy inapropiada y fuera de lugar, dadas sus circunstancias, sus afirmaciones, parece que se está desmarcando de la actitid a las que nos tenía acostumbrados hasta ahora.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat