17. Apr, 2021
  447 Visites      1 Comentaris

Llibertat d’expressió assetjada al règim espanyol

“Llibertat d’expressió assetjada” és el títol d’un escrit publicat al número 590 de “El pregó”, revista eclesial d’informació i opinió. El text segueix a continuació.



1. Nombrosos conflictes mostren que la llibertat d’expressió és assetjada en el règim espanyol derivat de la Constitució. El text constitucional menciona “llibertat” 32 vegades però no hi consta “llibertat d’expressió”. Aquesta llibertat es troba entre quatre barrots intocables, desprestigiats, en crisi. Monarquia, aparell judicial i policial, unitat d’Espanya, establishment.

2. Un article clau de la Constitució és ignorat pels auto denominats  constitucionalistes però que poden ser qualificats d’espanyolistes, unionistes, annexionistes. Article 10.2: “Les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans”. La Constitució ha de ser interpretada i aplicada segons aquesta Declaració Universal, aprovada per Nacions Unides. La Declaració preval sobre la Constitució. Article 19 de la Declaració: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre  i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres”.

3. L’Església catòlica assumeix aquesta Declaració. Així consta en molts documents eclesials. El Compendi de la Doctrina Social de l’Església, per exemple,  afirma en l’apartat 152: “El Magisteri de l’Església no ha deixat de valorar positivament la Declaració Universal dels Drets Humans (...) que Joan Pau II ha definit com ‘una veritable pedra mil·liar en el camí del progrés moral de la humanitat”. La llibertat és substancial en el missatge de Jesús encara que les estructures eclesiàstiques l’han vulnerat al llarg de la historia. L’alliberament de tota esclavitud (social, econòmica, cívica, política, religiosa) és un compromís cristià. “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge” (Gàlates 5, 1).

4. Cal alliberar-se de tot feixisme que assetja arreu contra les llibertats. Carles Puigdemont es fa seves a l’Europarlament unes paraules inspirades en Giacomo Matteoti: “Il fascismo non è un’opinione; è un crimine” (El feixisme no és una opinió; és un delicte). Matteoti fou un polític assassinat pels feixistes el 1924 després d’haver denunciat el frau electoral realitzat pels jerarques feixistes

A la xarxa


1 Comentaris


ignasi ricart

ben d'acord


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat