1.- Aquesta és una crònica personal de la missa a la que decideixo assistir. Capella del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, 19 hores del dissabte, 10 de gener. M’assec al darrer banc.
2.- Al banc del davant hi ha una parella amb el seu fill i tres noies, que poden ser les seves germanes. El noi està neguitós, es belluga, sembla que pateix algun tipus d’afecció psíquica o intel·lectual. El seu pacient i serè pare està pendent d’ell tota l’estona.
3.- A l’hora de donar-nos la pau, el noi em fa una pregunta que em sorprèn: “¿Cómo te llamas?”. Somric i responc amb cordialitat: “Em dic Oriol”. El pare del noi mira l’episodi amb un somriure.
4.- Desprès s’apropen a l’altar per combregar. També el noi. A l’acabar la celebració, el jove es gira i em diu adéu amb els llavis i una ma. Jo li responc de la mateixa manera. Ja a l’explanada exterior del Centre Borja penso que val la pena haver viscut aquest episodi.
5.- El sacerdot celebrant s’havia referit durant l’homilia al Jesús que presenta un Déu ple d’humanitat, que està a favor dels senzills, dels que pateixen, dels menyspreats, dels que volen ser bons. Als Fets dels Apòstols d’aqueta missa es llegeix aquet text: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferencia a favor d’uns o altres. Déu acull a tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”….
6.- I, com a contrast, hom pensa en el tipus de política o politiqueria que es fa avui al món i a casa nostra… Persecució dels discrepants, exili, presó, desqualificacions personals, imposició per part dels poders polític, econòmic, judicial, mediàtic, restricció dels drets humans i de les llibertats i dels drets nacionals…