“Senyor, fes de mi instrument de la teva pau.
Que on hi hagi odi, hi posi amor.
On hi hagi ofenses, hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi fe.
On hi hagi desesperació, hi posi esperança.
On hi hagi tristesa, hi posi joia.
Mestre, fes que jo vulgui més aviat consolar,
que no pas ser consolat.
Comprendre, més que no pas ser comprès.
Estimar, més que no pas ser estimat.
Perquè és donant-nos que obtenim.
És oblidant-nos que ens trobem.
És perdonant que som perdonats.
És morint que ressuscitem a la vida eterna”.
2.- Aquesta pregària interpel.la a les persones i als pobles d’una manera pacífica i revolucionària perquè capgira les situacions i les actituds en que predominen l’odi, l’ofensa, la discòrdia, el dubte, la desesperació, la tristesa, la mort… Precisament el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, clou el seu missatge del Nadal d’enguany amb aquesta pregària de sant Francesc d’Assis (1.181-1226) que, després de tants i tants anys, te plena vigència en el món d’avui, també ara i aquí,