1.- La periodista radiofònica Gemma Nierga ha estat guardonada, en solemne sessió a Barcelona, amb el Premio Ondas al millor programa de proximitat. Ha dit en el seu discurs en castellà: “… Acabo con un deseo… Yo tengo un sueño… Que en los Ondas de dentro de un tiempo los premiados se llamen Usman, Salma, Mohamed… porque ésto querrá decir que los que hoy quieren expulsarles no han ganado y que en este país les hemos dado la oportunidad que merecen”.
2.– El discurs de Gemma Nierga és respectable com també ho és l’alternativa a aquest “sueño” que li planteja el signant periodista d’aquest comentari.
3.- Tots els Usman, Salma i Mohamed han de ser ben acollits a tots els països d’Europa com Catalunya i, alhora, han de respectar la llengua i la cultura dels pobles que els acull. També cal que Usman, Salma i Mohamed no es vegin forçats a abandonar els seus països d’origen. I a la inversa, cal que els periodistesde tots els pobles europeus, com el català, no es vegin forçats a abandonar el seu país i respectin la llengua i la cultura dels altres.
4.- Gemma Nierga i altres guardonats, però, renuncien a Catalunya a fer el seu discurs en català. Usman, Salma i Mohamed no podran creure les paraules de suport que reben de Gemma Nierga quan la periodista catalana renuncia a emprar el català en el seu discurs. Aquesta renuncia propicia que el català estigui en inferioritat de condiciones respecte el castellà en els aparells de l’estat.
5.- Gemma Nierga te raó quan afirma que avui hi ha gent que vol expulsar a Usman, Salma i Mohamed. Però la periodista oblida que hi ha gent que vol expulsar el català de la nostra existència personal, social, política…