El temple de Déu no és el de Jerusalem, ni el Vaticà, ni la Sagrada Família, ni… Aquests són temples de pedra fruit de la bona voluntat i recintes que han servit de respectable lloc de trobades. Així és fins que Jesús entra en escena, parla, actua, i els seus deixebles i seguidors accepten el seu missatge de fe, esperança, amor, solidaritat…
2.- Jesús capgira el vell sentit del temple. “Capgirar: girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà hi havia un cap hi hagi l’altre” (Diccionari de la llengua catalana). Aquest capgirament suposa que el mateix Jesucrist i la humanitat (home i dona) són temple de Déu. L’Evangeli d’aquest diumenge, 9 de novembre, tracta aquesta qüestió que és substancial en una vida de fe, d’esperança i d’amor.
3.- El text evangèlic (Joan 2, 13-22) d’aquest diumenge explica que Jesús expulsa venedors i canvistes del temple dient-lis: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare!”. Jesús també els hi diu referint-se al santuari del seu cos i a la resurrecció: “Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré”.
4.- Pau escriu en una de les seves cartes (1Corintis 3, 16-17): “No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres”. I Joan (1Joan 4, 11-12) escriu: “Estimats meus… si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit”.
5.- La conclusió profundament humana i cristiana es que tothom (religions, polítiques, règims, nacions, estats…) ha de respectar arreu i sempre (ahir, avui, demà) les persones humanes, la seva llibertat, la seva consciència, la seva vida, els seus drets, la seva dignitat…
6.- El “Compendi de la doctrina social de l’Església” ho deixa molt clar. Segueixen alguns punts… “108) La persona humana és criatura a imatge de Déu. El missatge fonamental de la Sagrada Escriptura anuncia que la persona humana és criatura de Déu” (…) 109) “La semblança amb Déu palesa que l’essència i l’existència de l’home estan constitutivament relacionades a Déu de la manera més profunda” (…) 110) “La relació entre Déu i l’home es reflecteix en la dimensió relacional i social de la naturalesa humana… L’home no és un ésser solitari… Es significatiu el fet que Déu ha creat l’ésser humà com a home i dona”… 110) “L’home i la dona tenen la mateixa dignitat i igual valor, no tan sols perquè ambdós, en la seva diversitat, són imatge de Déu, sinó encara més profundament perquè el dinamisme de reciprocitat que anima el nosaltres de la parella humana és imatge de Déu”.