Característica dels presidents de Catalunya es sofrir persecució, exili i i expressar solidaritat als catalans i demòcrates perseguits i exiliats. Tota una lliçó política i ètica a l’espanyol Salvador Illa, protegit pels aparells institucional i mediàtic del règim monàrquic, hereu del franquisme.
2.- Illa s’amaga sota el totalitari i excloent “Govern de tothom”. El “Diccionari de la llengua catalana” ho deixa clar i català. “Tothom: tota la gent”. “Totalitarisme: sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat”.
3.- Salvador Illa no és perseguit pel règim espanyol ni marxa a l’exili. Però els presidents Francesc Macià, Joan Casanovas, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Carles Puigdemont han viscut, patit i actuat a l’exili. Companys fou detingut a França per la Gestapo nazi que va lliurar-lo a la dictadura franquista, fou condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuic. Altres han estat perseguits, jutjats, inhabilitats o empresonats pels aparells judicial i policial. Són els casos, per un o altre motiu, de Jordi Pujol, Artur Mas, Quim Torra… La llista de personalitats, més enllà del caràcter institucional, que actuen amb el mateix sentit democràtic i de catalanitat és significatiu. Com Aureli M. Escarré (abad de Montserrat, exiliat a Milán), Pompeu Fabra (exiliat a França i mort a Prades), Pau Casals (exiliat a Puerto Rico)…
4.- Tots ells promouen i defensen democràticament les institucionals nacionals de Catalunya, donen suport públic als catalans perseguits i exiliats, discrepen d’Illa pel seu servilisme a la Moncloa, avui en mans del PSOE. Salvador Illa i Pedro Sánchez fan passos enrere contra els drets nacionals de Catalunya i a favor d’una Catalunya regionalista. El poeta Miquel Martí Pol (1929-2003), gran amic de Lluís Llach, escriu: “Posem-nos / dempeus altra vegada i que se senti / la veu de tots solemnement i clara. / Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!, / que tot està per fer i tot és possible”.