A les dues bandes de la trinxera” és un llibre del periodista Jesús Conte que es presenta a les 18:30 h d’aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès. Tracta sobre mig segle entre la política i la comunicació. El text pot llegir-se des de Catalunya. El signant ja va escriure fa un any (5 desembre 2024) en aquest bloc l’article titulat “El propagandístic ‘Govern de tothom’ d’Illa no és el Govern de tothom”. Aquest text manté avui plena i trista vigència. Segueix a continuació…

1.- El que es fa dir “Govern de tothom” de Salvador Illa sona a propaganda totalitària. Vol donar la idea de que “tothom” és d’aquest Govern. “Tothom”, “totalitarisme”? El “Diccionari de la llengua catalana” ho deixa clar. “Tothom: tota la gent”. “Totalitarisme: sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat”.

2.- El totalitarisme trenca la convivència democràtica. “Democràcia: sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu” (“Diccionari de la llengua catalana”). I és que hi ha vida, llibertat, solidaritat, democràcia més enllà del “Govern de tothom” i del trist Illa. Aquest és un polític espanyol, borbònic, supeditat a la Moncloa,  fracassat federalista, activista contra els drets sobirans de Catalunya. El Govern Illa es veu en la necessitat de realitzar una campanya publicitària -quants euros es malgasten?- per netejar el seu sectarisme i les seves renuncies encara que el seu cost perjudiqui la despesa social.

3.- La postura propagandística i sectària del Govern d’Illa queda ben clara en el seu Manual de Comunicació: “El Govern de tothom és el missatge que ha d’identificar la comunicació de l’acció del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de transmetre a la ciutadania la voluntat de governar per a tothom, és a dir, on tothom s’hi senti representat, independentment del territori, la generació, la ideologia, etc. Aquest manual és l’eina per poder aplicar aquest nou concepte de comunicació i té la funció d’establir les pautes necessàries per a la seva correcta aplicació i reproducció. Presenta la creació de la marca, la seva aplicació i normativa, i les pautes d’ús en els diferents suports de comunicació gràfica i audiovisual. El manual s’adreça especialment al personal de la Generalitat de Catalunya i als professionals que intervenen en el procés de realització de qualsevol disseny relacionat amb la identitat visual de la Generalitat. Les normes i les recomanacions que s’hi detallen s’han d’aplicar amb rigor, ja que garanteixen la unitat de criteris en la comunicació i la difusió públiques de la Generalitat de Catalunya. Els caps de les oficines de comunicació i les persones responsables de la identitat corporativa dels diferents departaments són les persones que han de vetllar perquè l’ús i l’aplicació siguin correctes”.

4.- Val la pena aportar dues reflexions sobre la propaganda política. Una, democràtica,  d’Antoni Gelonch, titulada “El perill dels eslògans”, publicada a www.elnacional.cat. I una altre, a les antípodes, els 11 principis de la propaganda nazi establerts per Joseph Goebbels.