Opus Dei, Joseph Ratzinger, periodisme, fe, raó, vida, mort són factors que configuren la darrera aportació d’un català universal, Josep-Ignasi Saranyana, en el seu llibre “Creure i mirar d’entendre. Memòries d’un historiador de la filosofia i la teologia” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).
2.- “CREURE I MIRAR D’ENTENDRE”. Saranyana va pensar quin títol expressaria millor al contingut del llibre. ¿“Mirant enrere amb agraïment”, “Temps i eternitat”, “Crec per entendre”?… Va optar per “Creure i mirar d’entendre” (“credere et conari intellegere”). “Creure: admetre com a cert, com veritable”… “Mirar: aclarir, cercar, investigar”… “Entendre: comprendre, conèixer” (Diccionari de la llengua catalana i Diccionari de sinònims). Les 523 pàgines serenes i apassionants de les seves memòries culminen amb aquestes paraules: “Creure, doncs, i mirar d’entendre. I al capdavall, la tranquil·litat màxima, acceptant el misteri. Bé ho exposà sant Pau en el seu discurs en l’Areòpag d’Atenes: ‘ja que en ell (en Déu), vivim, ens movem i som”. És una cita del Nou Testament (Actes 17, 28). No és un text de “Camino”, el llibre emblemàtic de José Maria (Josémaria en llenguatge opusià) Escrivá de Balaguer (1902-1975) publicat el 1934 a Conca. Sis anys abans havia fundat l’Opus Dei (l’Obra de Déu)
3.- PERSONATGE CLAU A L’OPUS. Saranyana (Barcelona, 1941) es un sacerdot català incardinat a l’Opus i un dels seus personatges claus a Catalunya. Ha mantingut, entre 1961 i 1974, quatre trobades personals amb Escrivá de Balaguer, canonitzat per Joan Pau II el 2002, i també ha tingut, entre 1980 i 1981, quatre reunions amb Joseph Ratzinger, que el 2005 fou escollit Papa. A aquestes memòries recorda, per exemple, la mort de persones de la seva vida com la dels seus estimats pares.
4.- ESPERIT FORT EN UN COS FEBLE.- Saranyana mateix ha viscut entre la vida i la mort. Ell és un esperit fort en un cos assetjat per problemes clínics diversos. El somriure es dibuixa en els seus llavis malgrat portar a sobre la creu d’una infermetat autoimmune, el síndrome de Behçet, dolència degenerativa del teixit conjuntiu. Com a conseqüència va patir una cirrosis fulminant, li tingueren que fer el 1995 un trasplantament hepàtic d’urgència. Ha patit diversos problemes (2016-2024) com una intervenció quirúrgica al ronyó i fer front a una possible neoplàsia pulmonar. També va estar en coma i, al 1995, els metges li donaven dos mesos de vida.
5.- ACLARIMENTS PERSONALS I PROFESSIONALS. La relació entre Saranyana amb mi, que intento ser bon cristià i que mai he estat temptat per l’Opus, fou i és exquisidament respectuosa i amistosa des de que ambdós vàrem coincidir a la secció de “Religió” de “La Vanguardia”. Saranyana fou columnista del diari (2001-2015). Comenta en les seves memòries: “Va ser una etapa maca que vaig deixar perquè ja n’estava una mica cansat i perquè tampoc vaig advertir gaire interès per part de La Vanguardia perquè continués”. Jo, per la meva part, he estat vinculat a “La Vanguardia” (1974/2014) fins que vaig sentir-me forçat a marxar. Al setembre del 2002 havia acceptat fer-me càrrec d’afers religiosos. El 22 de setembre del 2008, vaig posar en marxa el blog In saecula saeculorum . El blog és converteix en web el 12 de setembre del 2014 i després adopta el nom www.avantguarda.cat (22 d’octubre del 2015), que navega per les xarxes socials al marge del diari dels Godó. Aquesta web lliure i humil vol ser un espai crític i alternatiu al desordre establert en els àmbits polític, cultural, social, econòmic, religiós, eclesial. L’esperit i l’objectiu son promoure els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, inclòs Catalunya. No te res a veure amb el diari “La Vanguardia”.