Salvador Illa ha fet un discurs al Palau de la Generalitat en el que afirma que el seu Govern te el compromís de “contribuir a reconèixer i a reivindicar les arrels cristianes de Catalunya” que “no està renyit amb l’aconfessionalitat”. L’actual president, però, oblida, o vol oblidar, que l’Església i la seva doctrina social avalen el dret a la independència.

2.- El número 157 del “Compendi de la doctrina social de l’Església” és molt clar. Estableix: “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions (…) tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles (…) El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi (…) del dret a l’autodeterminació de cada poble (…) La pau es fonamenta no tant sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles en particular del dret a la independència”.

3.- La lògica perversa de Salvador Illa el porta, fins i tot, a liquidar l’episodi del judici final explicat a l’Evangeli de Mateu (25, 31-46) que és un dels textos històrics i basics del cristianisme. L’evangelista posa en boca del Déu de Jesús: “Veniu, beneits del meu Pare (…) perquè era a la presó, i vinguéreu a veure’m (…) Aparteu-vos de mi, maleïts (…) perquè estava a la presó, i no em vau visitar”.

4.- El president Salvador Illa ha de respondre unes preguntes, i respondre-les adequadament,  si vol ser bona persona, bon cristià i bon polític. ¿Accepta la doctrina social de l’Església? ¿La rebutja? ¿Ha visitat alguna vegada als presos i exiliats polítics catalans com, per exemple, el president Carles Puigdemont? ¿Parla amb ells? ¿Manté una postura repressora?