Bisbe de Sant Feliu de Llobregat: “Gràcies, Lamine Yamal”… i una precisió cordial

22

Xabier Gómez García, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, titula “Lamine Yamal”, el seu darrer comentari setmanal en que expressa el seu agraïment al jove futbolista. Segueix el text episcopal…

2.- “En una societat cada cop més globalitzada, la transculturalitat esdevé un concepte clau per entendre les noves formes d’identitat, convivència i cohesió social. Aquest fenomen no sols fa referència a la convivència de diverses cultures en una mateixa persona o en un mateix espai, sinó que implica la interacció activa i la creació de noves formes culturals a partir del diàleg entre elles. Com diu Ernesto Maleno, “és la realitat a la qual estem anomenats en aquests temps, una resposta amorosa a tanta violència i disgregació”.

3.- “Un dels exemples més inspiradors i recents d’aquesta realitat pot ser Lamine Yamal. Nascut a Esplugues, va créixer al barri Rocafonda de Mataró, fill de pare marroquí i mare equatoguineà, Yamal representa una generació que no entén les fronteres culturals com a murs, sinó com a ponts. El seu èxit dins i fora del terreny de joc evidencia com la diversitat pot ser una font de riquesa col·lectiva. Lluny dels discursos excloents, el seu recorregut vital ens parla de resiliència, integració d’identitats culturals, esforç i respecte”.

4.- “En un moment en què les identitats poden ser motiu de tensió o divisió, Lamine Yamal, a més de la seva habilitat amb la pilota i el futbol, pot ser referent per a molts joves i no tan joves, que, com ell, porten a la pell i a l’ànima més d’una cultura. No cal escollir-ne solament una. La seva presència al Barça i d’altres alienacions de futbol envia un missatge poderós: la identitat no és una etiqueta única, sinó una suma d’influències, vivències i valors”.

5.- “En Yamal trobem una veu jove, però potent, que ens recorda que la convivència entre cultures no és solament possible, sinó desitjable i enriquidora. Ens convida, doncs, a replantejar com entenem la catalanitat i la ciutadania avui. Més enllà dels orígens, l’important és el que es construeix conjuntament, amb respecte i voluntat de compartir. Educar-nos en el reconeixement del que ens uneix en comptes del que ens separa, la diversitat en harmonia és el camí. La transculturalitat és una realitat cada cop més present i necessària. I figures com la de Lamine Yamal ens ajuden a veure-hi clar. Gràcies Lamine i el 304”.

6.- El 304 es refereix al número que Lamine dibuixa amb les mans per celebrar els seus gols. Són els darrers dígits del codi postal de Rocafonda, el barri de Mataró on va passar bona part de la seva infantessa i on viu la seva avia.

7.- Una precisió cordial sobre les llengues i les cultures al dominic Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu des del 8 d’octubre del 2004. Ell comprendrà aquesta consideració. Primer, com a basc, nascut l’11 d’abril del 1970 a Azkoitia, Guipúzcoa. I segon, perquè és un home que s’expressa en euskera, català, francès i castellà. Ell sap que les llengües i les cultures amb dificultats a Euskadi i Catalunya son l’eusquera i el català mentre que les ben tractades en tots els àmbits (constitucional, legal, polític, educatiu, mediàtic…) per l’administració espanyola, ja des del franquisme, son la llengua i la cultura castellanes.

Comparteix aquesta entrada