1.- L’emblemàtica cançó del cantautor Raimon (02/12/1940), “Al vent”, i el primer discurs de Robert Francis Prevost com a papa Lleó XIV (14/09/1955, nord-americà nascut a Chicago i nacionalitzat peruà) sintonitzen en lletra, tarannà, mundanitat, divinitat. Sigui dit amb respecte a ambdues personalitats.
2.- Raimon comença “Al vent” (1962) amb un crit humanista, existencial i cívic contra tota dictadura i el franquisme d’ahir i d’avui. “Al vent, la cara al vent, el cor el vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món”. Menciona quatre vegades la paraula “món”.
3.- Raimon deixa clar que està “buscant a déu”, un “déu” escrit dues vegades i en minúscula”. Lleó XIV escriu set vegades “Déu” en el seu primer missatge i ho fa en majúscula.
4.- Lleó XIV també cita cinc vegades la paraula “món”. El seu discurs des d’una Plaça de Sant Pere amb els braços ben oberts a tothom i al món comença amb una frase significativa i que és un dels compromisos del seu pontificat: “La pau sigui amb tots vosaltres”. Menciona nou vegades la paraula “pau”.
5.- Raimon menciona “pau” dues vegades. Diu: “buscant la pau”. Insisteix en aquest punt en un altre dels seus poemes, “D’un temps i d’un país” (1964). Afirma, canta, crida: “No creiem en les pistoles, per a la vida s’ha fet l’home, i no per a la mort”.
6.- Lleó XIV, des de la seva fe cristiana, ho diu amb aquests paraules: “Aquesta és la pau de Crist ressuscitat, una pau desarmada i una pau desarmant”. El papa interpel-la així als fabricants i als negoci d’armes de tot el món, inclós el règim espanyol.
7.- Comentaris. Humanistes (déu raimonià) i cristians (Déu de Jesús) estimen el món… Desitgen la pau, no una pau qualsevol sinó una pau respectuosa amb els drets humans i dels pobles… Volen el desarmament arreu… Rebutgen la repressió sigui com sigui i vingui d’on vingui… Estan oberts a l’esperança i al misteri de déu i de Déu…
8.- L’Evangeli del Déu cristià es universal arreu i al llarg dels temps, però és interpretat, viscut i predicat de diverses maneres. No és igual a Estats Units que al Perú, ni al Valle de los Caidos d’Espanya que als monestirs de Montserrat i Poblet de Catalunya, ni l’estil espanyolista i els seus aliats que el tarannà català. En tot cas, segons Lleó XIV, “Déu ens vol, Déu ens estima a tots, i el mal no prevaldrà (…) L’Església busca sempre estar a prop especialment dels qui pateixen”.