1.- El Papa Francesc ha fet una immensa aportació en els àmbits de l’Església, el món, la fe, la intel.lectualitat, els desfavorits, el civisme i la condició humana en les diverses qüestions com, per exemple, Déu, humanitat, mort, esperança. Algunes de les seves actuacions i pensaments son exposades en els seus llibres “Sobre el cel i la terra” (2013), que es un diàleg de Francesc amb el rabí Abraham Shorka, i “Esperança” (2025) que és una autobiografia del Sant Pare.
2.- EXPERIÈNCIA DE DÉU. “La meva experiència amb Déu es dona en el camí, en la recerca, en deixar-se buscar. Pot ser per diversos camins… el del dolor, el de l’alegria, el de la llum, el de l’obscuritat (…) Diria a l’home d’avui que faci l’experiència d’entrar en la intimitat per comèixer l’experiència, el rostre de Déu”.
3.-MATAR EN NOM DE DÉU ÉS BLASFEM. “Tenim que ser coherents amb el missatge que rebem de la Bíblia: tot home és imatge de Déu, sigui creient o no (…) Déu es fa sentir en el cor de cada persona. També respecta la cultura dels pobles (…) Déu és pacient, espera, Déu no mata, l’home s’atribueix fer-ho en la sev representació. Matar en nom de Déu és una blasfèmia”.
4.- LA MORT.- “Penso tots els dies que moriré. No m’angoixo per això perquè el Senyor i la vida em donaren preparació (…) Ara em toca a mi. Quan? No ho sé (…) Als Evangelis apareix la qüestio del judici final, i es fa d’una manera vinculada a l’amor (…) La vida d’allà es gesta aquí, en l’experiència de la trobada amb Déu (…) Creiem que hi ha una altra vida perquè ja la comencem a sentir aquí. Però no per un sentiment melós sino per un ànim mitjançant el qual Déu se’ns ha manifestat (…) Jo confio en la misericòrdia de Déu, que sigui benèvol (…) La salvació està en l’esperança (…) Sant Pau ens diu ‘En l’esperança, estem salvats’ (…) Estaré aquí fins que Déu vulgui. Amb la meva mort tinc una actitud pragmàtica. El mateix em passa quan algú em parla de possibles riscos d’atemptats”.
5.- ESPERANÇA. “El llibre de la meva vida és el relat d’un camí d’esperança (…) Els cristians hem de saber que l’esperança no enganya ni desil.luciona: tot neix per florir en una eterna primavera (…) L`’esperança és una experiència real i concreta. Inclús l’esperança laica (…) Pels cristians el futur te nom, i aquest nom és esperança”