1.- L’espanyol Salvador Illa està atrapat en una situació parlamentaria feble (només compta amb 42 dels 135 diputats del Parlament) i políticament sense futur (com ho demostra el polèmic afer del cessament del delegat a la Catalunya Nord). José Antich (www.elnacional.cat) ho descriu amb el seu llenguatge clar i català: “Illa s’empassa un gripau”. “GRIPAU: amfibi cobert d’una pell berrugosa, sovint amb grandules que contenen líquid irritant”. L’actual i encara president de la Generalitat irrita com un gripau. Lamentable.
2.- És democràticament irritant que Illa, que fa propaganda amb diners públics de ser president de tots els catalans (?), sigui un personatge sectari que només s’entén amb dirigents espanyolistes com Xavier Garcia Albiol, José Borrell, Celestino Corbacho, Alberto Rivera, Javier Cercas, Ines Arrimadas, Carlos Carrizosa, Anna Grau, Ciudadanos, Sociedad Civil Catalana, el difunt Mario Vargas Llosa… Illa, de nom Salvador, ho salva quasi tot però prescindeix i menysprea l’independentisme català legítim, pacífic, democràtic. El seu principal dirigent, Carles Puigdemont, com altres, pateix l’exili com el que va patir Josep Tarradellas, oi Salvador Illa?
3.- Alhora la situació és degrada cada dia a Catalunya sota la presidència d’Illa. Així es demostra en els mitjans de comunicació independents del “poder” autonomista o regionalista de l’actual Generalitat provinciana… Desenes de passatgers de Rodalies atrapats de matinada a l’estació de Castelldefels… Tres encaputxats assalten un bar de Terrassa i intenten escapar per un pis amb inquilins dormint dins… Veïns de Torredembarra eviten un robatori d’un lladre atrapat al balcó del pis… Cau un lladre en sèrie de botigues de Barcelona… Toc d’atenció del Consell de Garanties contra l’aprovació de dos decrets…
4.- Cal mencionar un fet positiu que no te res a veure amb cap gestió de l’espanyolista Illa. El Madrid d’Espanya (polític, institucional, esportiu, mediàtic) vol que el Barça de Catalunya perdi. El Barça de Catalunya vol que el Madrid d’Espanya perdi. Conclusions polítiques. Primera: Barcelona i Madrid es comporten mútuament com dos equips estrangers. Segona: la unitat d’Espanya és impossible, un bluf, és un mite. Tercera: només una Espanya i una Catalunya independents i que es respectin te present i futur.