Hegemonia d’ERC a Barcelona no és hegemonia sobiranista

258

Una hipotètica hegemonia d’ERC a la ciutat de Barcelona no implica l’hegemonia sobiranista a la capital de Catalunya. Només l’eix ERC i JuntsxCAT implica l’hegemonia independentista.

1. SUPORTS PERILLOSOS. Les enquestes, que només són enquestes, sembla que suggereixen que ERC pot ser el partit amb més regidors però que necessitaria suport per governar. Cercar el suport del PSOEPSC, que feu possible el 155 com PP i Cs, es posar el llop a casa.  Cercar el suport de ComúPodem es posar-se en mans de la demagoga i decadent Ada Colau i d’una formació política sempre ambigua en la qüestió nacional. Són suports perillosos.

2. EIX SOBIRANISTA DESITJABLE. Només una entesa política i estratègica entre ERC i JuntsxCAT com l’eix vertebrador del govern municipal implicarà l’hegemonia sobiranista a la ciutat de Barcelona. Eix desitjable i vàlid. Altres formacions polítiques, en tot cas, podrien sumar-se a aquest eix.

3. EQUIDISTÀNCIA PERVERSA. Les dues forces sobiranistes han de demostrar amb discursos i sobretot amb fets que no són adversàries entre sí. Es complementen, es necessiten, es potencien. El seu adversari és el règim monàrquic espanyol, el repressor 155 practicat pel PSOEPSC, i també l’ambigüitat equidistant de ComùPodem.  L’equidistància és perversa quan els drets i les llibertats de les persones i dels pobles, com Catalunya, són les que estan en joc.

4. PUIGDEMONT ÉS UN VALOR SÒLID. A partir d’aquest plantejament cal que JuntsxCAT aconsegueixi un suport electoral mes elevat del que li auguren algunes enquestes que, cal insistir, només són enquestes. JuntsxCAT té sòlids i atractius arguments per fer valdre davant l’electorat. Te el lideratge de Carles Puigdemont, el principal adversari del règim monàrquic espanyol amb les seves clavegueres de l’estat, les seves institucions desprestigiades, amb exiliats i presos polítics. Puigdemont és un  valor sòlid que resisteix be els atacs unionistes obsessius. Té com a cap de candidatura un home bo, honrat, compromès, preparat, amb experiència com Quim Forn, pres polític, acompanyat per Elsa Artadi com a número dos. Forn i Puigdemont enforteixen l’entesa entre presó, exili i ciutadania al servei de la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la sobirania, Barcelona, Catalunya i Europa. ¿I Espanya? Cal respecte mutu i bon veïnatge entre els pobles espanyol i català, d’igual a igual, sense subordinació.

Comparteix aquesta entrada