“Inici de càntic en el temple”, de Salvador Espriu, és poema de vigència actual. Els últims versets són aquests: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

Ara digueu: “La ginesta floreix, 
arreu als camps hi ha vermell de roselles. 
Amb nova falç comencem a segar 
el blat madur i, amb ell, les males herbes”. 
Ah, joves llavis desclosos després 
de la foscor, si sabíeu com l’alba 
ens ha trigat, com és llarg d’esperar 
un alçament de llum en la tenebra! 
Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos el nom de cada cosa, 
perquè seguíssiu el recte camí

d’accés al ple domini de la terra. 
Vàrem mirar ben al lluny del desert, 
davallàvem al fons del nostre somni. 
Cisternes seques esdevenen cims 
pujats per esglaons de lentes hores. 
Ara digueu: “Nosaltres escoltem 
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”. 
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d’aquest poble”.