Arturo San Agustín, sectari vaticanista de “La Vanguardia”

8

1. El periodista Arturo San Agustín és un vaticanista de “La Vanguardia” que escriu sectàries “cròniques a peu de carrer”. Com la titulada “Abats i profetes”.

2. San Agustín dibuixa un món maniqueu. L’abadia de Montserrat, Omnium Cultural i Artur Mas són els dolents. El monestir de Poblet, els abats Maur Esteva i Josep Alegre, el bisbe Juan José Omella i Josep Tarradellas són els bons.

3. Una clau explica aquest maniqueisme eclesial i polític. San Agustín és signant de la “Tercera Via”, plataforma minoritària que comparteix plantejaments amb Societat Civil Catalana. El president de SCC, Josep Ramon Bosch, ha estat denunciat per amenaçar als sobiranistes catalans. SCC te arrels franquistes com es demostra a “Desmuntant Societat Civil Catalana”. L’autor d’aquest implacable llibre és Jordi Borràs, periodista expert en afers d’extrema dreta i que rep amenaces feixistes.

4. San Agustín no té la finezza del llenguatge del Vaticà. El seu estil és fanàtic i intolerant com el del tavernari Xavier García Albiol. El dirigent del PP es refereix així a Carme Forcadell, presidenta del Parlament: “Para chula ella, chulos nosotros”. Sant Agustín ho diu amb aquestes paraules: “La política no era aquesta opera bufa que actualment patim, protagonitzada per aquest disbarat, aparentment atabalat i satisfet anomenat Carme Forcadell, que des de la seva presidència ha dinamitat el Parlament”.

5. Lògic és que San Agustín sigui un dels personatges elogiats pels sectaris de Germinans. Trist honor. Aquest grup ultra espanyolista i ultra catòlic menysprea sistemàticament al cardenal Lluís Martínez Sistach i als seus col·laboradors.

6. La crònica de San Agustín conté contradiccions. Elogia el nomenament de Juan José Omella com arquebisbe de Barcelona. Però no diu que Omella va qualificar un dia a Lucio Àngel Vallejo Balda de ser “un bon ambaixador” de la diòcesi de Calahorra al Vaticà. El sacerdot elogiat per Omella ha esta detingut al Vaticà per filtrar documentació de caràcter econòmic.

7. San Agustín mitifica a Josep Tarradellas sense el més mínim sentit crític. Com ho fan PSOE, PP, Ciudadanos. Hauria de llegir el que Jordi Vila-Abadal, que va formar part de la secretaria de Tarradellas en el seu retorn a Catalunya, escriu en “El meu Montserrat interior. De l’espiritualitat religiosa a l’espiritualitat laica”, llibre prorrogat per Xavier Rubert de Venós. Escriu sobre Tarradellas: “Poc a poc em vaig anar adonant que aquella Generalitat, per dir-ho amb poques paraules, feia molta política d’imatge, però molt poca política real (…) Quan Tarradellas deia que un polític havia de tenir sentit d’estat, es referia a tenir sentit d’Estat espanyol i no català (…) Madrid va accedir al retorn del president Tarradellas perquè necessitaven algú que a Catalunya fes de dic de contenció de l’onada esquerranosa i autodeterminista”.

8. Arturo San Agustín també s’equivoca, o enganya, quan col·loca a l’abat Maur Esteva en el bàndol dels que van en contra de la Catalunya sobirana. Maur Esteva va morir el 14 de novembre del 2014. Dos anys abans, el dia 1 de novembre del 2012, va pronunciar una homilia a Solius, considerada com el seu manifest final. El que havia estat abat de Poble deia sobre Calalunya: “Crec que defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i auto afirmar-les, amb tots els mitjans amb voluntat de ser un estat sobirà, és una causa justa”.

Comparteix aquesta entrada