Duran desplaçat a la dreta catòlica més dura

34

          Josep Antoni Duran Lleida diu que sempre ha estat al mateix lloc i que mai s’ha mogut. No és veritat. El seu immobilisme fa precisament que la figura de Duran passi a ocupar des de fa temps un lloc marginal i del passat perquè l’escenari polític i eclesial del present i del futur de Catalunya s’ha mogut.

          Políticament, l’estat confederal reclamat per Duran és tant espanyol com l’estat federal socialista. La confederació catalana no és confederació ni catalana si no és fruit o conseqüència del sobiranisme.

          Eclesialment igual. El cristianisme basat en la llibertat, la consciència i el compromís és majoritari entre els cristians de Catalunya. El cristianisme basat en l’imposició legalista, el dogmatisme i el pietisme és minoritari, i correspon al sector més dur de la dreta catòlica. En el seu immobilisme, Duran es distancia fins i tot dels intel•lectuals catòlics del seu partit com Joan Rigol, l’únic polític actual amb els doctorats de filosofia i de teologia, i es desplaça cap les posicions d’un vell company de viatge, Josep Miró Ardèvol, de l’època d’Anton Cañellas, antic líder d’Unió Democràtica.

          L’operació Duran impulsada pel propi Duran amb el nom de Construïm, és una segona operació Cañellas. Es l’intent d’espanyolitzar la política catalana. Cañellas va fracassar. 

          Miró és un dels homes de Duran i de la plataforma Construïm. Duran elogia els articles que Miro escriu a La Vanguardia que, sovint, són en defensa de la moral tradicional en qüestions relacionades, per exemple, amb el sexe, l’homosexualitat i el matrimoni. Josep Miró presideix e-cristians que és una associació que ha tingut una gran activitat pública, encara que aquest activisme ha minvat en els darrers mesos. Miró també va registrar fa un parell d’anys en el ministeri d’Interior espanyol el nom d’un partit polític, Democràcia Social.

          (Post publicat a www.tribuna.cat)

Fotografia de candidatura Duran i Lleida

Comparteix aquesta entrada