El catòlic Fernández Díaz entre la vergonya de Melilla i la “guerra bruta” a Catalunya

24

El periodista que ha estat cap de comunicació del ministre es adjunt al director de La Vanguardia

1. Jorge Fernández Díaz es troba assetjat per la vergonya de Melilla i per la “guerra bruta” en els mitjans de comunicació a Catalunya. El ministre de l’Interior n’és un dels principals responsables d’aquests afers des de fa temps i cada vegada més. Un altre que hauria de dimitir.

2. Fernández Díaz fa proclames de catolicisme. Molts catòlics no comparteixen la seva manera d’entendre el catolicisme, ni les seves pressions al Vaticà per interferir en el nomenament de bisbes, ni les seves devocions pietoses. Pietat i justícia inexistents en el tracte donat als subsaharians immigrants i pobres que intenten sobreviure a través de Melilla. Potser se’ls hi dona a aquestes persones una benvinguda denigrant perquè es considera que no tenen la dignitat de ser constitucionalment espanyols i perquè és tracta de complir escrupolosament la llei que “nos hemos dado entre todos”. Tant és així que el catòlic Fernández Díaz no cau en la temptació de convidar al papa Francesc perquè visiti Melilla i vegi rostres desesperats i fronteres aixecades amb tanques altes i terribles. Fernández Díaz no vol que a l’Espanya catòlica es senti el crit de “vergonya, vergonya” que va sortir dels llavis, del cor i del cap de Francesc quan fa un any va visitar Lampedusa.

3. Fernández Díaz és ara acusat directament amb el seu nom i els seus cognoms per Ernesto Ekaizer de practicar la “guerra bruta” en els mitjans de comunicació. El molt ben informat i valent periodista d’afers polítics i econòmics acusa al ministre i al seu director operatiu, Eugenio Pino, de “fabricar, distribuir i disseminar escombraries (informació falsa) per dinamitar i criminalitzar el procés sobiranista català”. Un procés democràtic i pacífic. “Fernández Díaz ha donat instruccions per fabricar escombraries”, assegura Ekaizer sense tremolar-li la veu.

4. El ministeri calla. Però hi ha algú a Barcelona que podria exercir de periodista i explicar la manera d’actuar del ministre i com són les entranyes fosques d’Interior. Es Albert Gimeno. Ell va deixar “La Vanguardia” per convertir-se durant dos anys en director de l’Oficina de Comunicació i Relacions Institucionals del Ministeri d’Interior. Va abandonar aquest càrrec el passat 10 de gener forçat per l’escàndol que hi va haver quan es va divulgar una actuació de la Guàrdia Civil al País Basc contra un grups d’advocats d’ETA abans de que aquesta operació policial és realitzes. Pocs dies després, el 4 de febrer, “La Vanguardia” acollia a Gimeno i l’anomenava adjunt al director Màrius Carol.

5. Les actuacions vergonyoses a Melilla i la guerra bruta en l’àmbit informatiu no corresponen a l’esperit de l’Evangeli ni compten amb l’aval de la doctrina catòlica encara que Jorge Fernández Díaz es proclami catòlic.

Fotografia de Jorge Fernández Díaz, Ministro del Interior

Comparteix aquesta entrada