1. Diaris com “La Vanguardia” han d’acceptar la crítica i que els seus càrrecs dimiteixin. Dediquen espais a la crítica televisiva i acostumen a exigir dimissions a responsables d’entitats amb incidència pública que cometen errors. Els diaris han d’aplicar-se aquests mateixos criteris per coherència i ètica periodística.
2. La foto principal de la portada de l’edició del dilluns, 13 d’octubre del 2014, de “La Vanguardia” ofereix una imatge distorsionada de la realitat. La fotografia no correspon a la concentració espanyolista que va punxar el dia abans. Correspon al 12 d’octubre d’un any abans, el 2013. La greu manipulació ha estat denunciada des de les xarxes socials en una demostració de que twitter i blogs trenquen el monopoli informatiu i d’opinió dels encara considerats grans mitjans de comunicació.
3. El diari dels Godó del 14 d’octubre intenta justificar-se en pàgines interiors, no en portada. Parla de “inexcusable error” i es refereix a “la responsable de l’edició gràfica”. ¿Error? En la polèmica edició del 13 d’octubre apareixen quatre fotos, inclosa la de la portada, sobre la concentració espanyolista dels qui consideren que la democràcia consisteix en prohibir les urnes. Aquestes fotos i els titulars de les cròniques, que parlen de “milers” de manifestants, amaguen el fracàs de la convocatòria espanyolista.
4. Buscar caps de turc en “l’edició gràfica” és lamentable. La responsabilitat de la portada i dels editorials d’un diari és de la direcció. Una direcció molt nombrosa: un director, quatre directors adjunts, quatre subdirectors, dos adjunts al director (un d’ells procedent de l’equip ministerial de Jorge Fernández Díaz). El que ha de donar explicacions és la direcció, no el Defensor del Lector.
5. Curiosament “La Vanguardia” del dissabte, 11 d’octubre, demanava destitucions en l’editorial “La mala gestió de la crisi de l’ebola”. El 13 d’octubre, dia de la foto falsa, publicava una editorial sobre la legionel.la en que deia que “cal començar a exigir explicacions i responsabilitats”. El diari de la Diagonal podria ara escriure un altre editorial titulat “La mala gestió de la crisi de la foto de portada” i exigir destitucions. Per coherència i per ètica periodística.
6. La mateixa convicció ètica hauria d’evitar que hi hagi en el futur la censura aplicada en el passat més recent. L’editor d’aquesta web, In saecula saeculorum, va desvincular-se de “La Vanguardia” després de que fos censurat tres vegades. In saecula saeculorum ha estat un dels blogs més llegits en el diari digital segons l’anterior director, José Antich, va dir en una reunió de la cúpula de la redacció. Els posts censurats s’han publicat després en aquesta web. “Un article èticament indecent de Zarzalejos”, “Discrepàncies catalanes amb el portaveu episcopal espanyol”, “El príncep, el poble i Déu”. El censor fou un periodista considerat com referent, però que hauria de saber que manipular i censurar no és periodisme i que la llibertat d’expressió i de consciència no té fronteres.