15. May, 2019
  121 Visites      0 Comentaris

El cristià ha de plantar cara al jutge injust

El cristià, si vol ser coherent amb l’Evangeli, ha de plantar cara al sistema judicial injust sigui del règim espanyol, coreà, veneçolà, o de qualsevol règim.

1. JUTGE INJUST. Un jutge pot ser injust. Un policia, lladre. Un bomber, piròman. Un educador, pederasta. Uns exiliats, presos i perseguits polítics catalans, tractats com perillosos criminals violents pel règim monàrquic espanyol, poden ser i són considerats demòcrates, pacífics, innocents i lliures a l’Europa democràtica. 

2. LLARENA I MARCHENA. Cal preguntar als jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena (ambdós a la foto) si hi ha jutges injustos, i que s’ha de fer amb ells.  Que ha de fer algú que vulgui ser bon cristià?. Ha de plantar cara al jutge injust . Cap llei és respectable si atempta contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.

3. UN JUTGE QUE NO RESPECTA DÉU NI ALS HOMES. Un jutge i una viuda son protagonistes d’una paràbola de Jesús (Lluc 18, 1-8): “Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir. En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. També hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.

4. JUTGE INJUST SENSE ESCRÚPULS. El Papa Francesc va comentar un dia (25 maig 2016) aquesta paràbola. Va dir... “El jutge és un personatge poderós, cridat a emetre un judici sobre la base de la llei de Moisès. La tradició bíblica recomana que els jutges siguin gent temorosa de Déu, dignes de confiança, imparcials i incorruptibles. Per contra, aquest jutge no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. Era un jutge injust, sense escrúpols, no tenia en compte la Llei, feia el que volia, d'acord al seus interessos. Però a ell acudeix una vídua cercant justícia. Vídues, orfes, estrangers eren els grups més vulnerables de la societat. Els drets que els atorgava la llei es podien trepitjar fàcilment perquè, estant sols i sense ajuda, era molt difícil que es poguessin fer valer. Una vídua pobra, sola, ningú la defensaria, podien ignorar-la, ni tan sols fer-li justícia. També l'orfe, l'estranger, l'immigrant... en aquella època era molt fort aquest problema. Davant la indiferència del jutge, la vídua recorre a la seva única arma: continuar molestant-lo insistentment, presentant-li la seva sol·licitud de justícia. I amb aquesta persistència arriba a la meta. El jutge, de fet, en un moment donat l'escolta, no perquè el mogui la misericòrdia o la consciència; senzillament, admet: "Aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més".

5. EXILIATS I PRESOS POLÍTICS VULNERABLES. La paràbola de Jesús i el comentari del Papa Francesc fan pensar en els jutges Llarena i Marchena, i en persones vulnerables com els exiliats, presos i perseguits polítics catalans.

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat