11. Oct, 2020
  914 Visites      0 Comentaris

No digueu ni feu el que diu i fa el cardenal Omella

J J Omella, cardenal de l'establishment, amb Felipe VI, fill del rei emèrit fugat

1. Jesús es dirigeix un dia a la bona gent que el segueix i l’escolta tot recriminant als fariseus i mestres de la llei: “Feu i observeu tot el que us diguin però no actueu com ells, perquè diuen i no fan (...) Ai de vosaltres, mestres de la llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats; de fora sembleu bonics, però per dintre son plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa” (Mateu 23, 3 i 27)

2. Ara pot dir-se en consciència sobre l’actitud del cardenal Joan Josep Omella: “No digueu ni feu el que diu i fa el cardenal Omella”. ¿Que fa i deixa de fer? Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferencia Episcopal Española, no visita els exiliats i presos polítics catalans. Empra un argument fals: “No puc visitar els presos d’una altra diòcesi”. Ep! que ningú emmalalteixi,  o tingui necessitat, o sigui empresonat fora dels límits diocesans. El cardenal aixeca un mur antievangèlic per tal que el clam adolorit dels malalts, presos, perseguits, marginats no arribin al seu insonoritzat palau episcopal.

3. Ai, Omella, ai... quina diferència amb Jesús de Natzaret que atén a tothom sobretot als que més pateixen i ho fa més enllà de tots els límits geogràfics, fins i tot de les fronteres diocesanes que ell, Jesús, ni en parla. Tan de bo, el cardenal llegís, o rellegís si ho ha fet alguna vegada, el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu. El Déu de Jesús diu a l’escena del judici final... “Veniu, beneits del meu Pare (...) estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m (...) Aparteu-vos de mi, maleïts (...) estava malalt o a la presó, i no em vau visitar”.

4. Cal escollir. Una opció consisteix en assumir la postura i les paraules de Jesús, plenes de solidaritat i alliberament, d’humanitat i sentit diví. L’altra opció implica decantar-se per la posició d’Omella i les seves paraules servils a l’establishment postfranquista. Una situació establerta amb arrels nacional catòliques, una monarquia imposada pel dictador Franco, un rei emèrit fugat afectat per foscos afers econòmics i de faldilles, un estat amb repressió judicial i policial, clavegueres, guerra bruta, exiliats i presos polítics. Cal escollir. La proposta de Jesús, perseguit també per la llei del poder establert, es una opció mes humana, lliure, solidària, assumible per cristians i agnòstics.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat