En defensa del president Torra

447

1. Qualificar al Govern de Catalunya de dolent amagant que actua sota la repressió política, judicial i policial espanyola contra les institucions catalanes és molt injust.

2. Quim Torra no es president per haver estat designat a dit per Carles Puigdemont. La veritat és que Torra i tots els presidents de Catalunya son elegits pel Parlament. A mes, la seva elecció s’ha produït en un clima de dura repressió. L’únic que ha estat designat a dit és Juan Carlos que fou imposat com a rei pel dictador Francisco Franco.

3. L’exiliat Puigdemont fa una gran tasca internacional com eurodiputat i des de Waterloo pero no governa Catalunya ni amb comandament a distància. L’únic comandament a distancia que hi ha hagut és l’emprat pel Govern espanyol amb el repressiu 155 i ara espanyolitzant Caixabank amb la seva fusió amb la desastrosa Bankia.

4. Molta conya amb les faccions convergents però tothom canvia. Comuns era Iniciativa i abans el PSUC. Podemos era el PCE. ERC és ER. PP era UCD. VOX era del PP. Ciudadanos en liquidació no sap el que es. El PSOE dels GAL deia que era republicà i federal, però ara es centralista i defensa la monarquia, al franquista Rodolfo Martín Villa, i al campechano fugat.

5. Hi havia sectors polítics i periodístics que criticaven a Torra per no destituir al conseller Miquel Buch i ara el critiquen per destituir-lo i elogien al conseller destituït.

6. El president Torra no podia mantenir en el Govern català la consellera (Àngels Chacón) d’un partit (PDeCAT) que porta als tribunals espanyols un partit (JxCAT) d’aquest Govern. El president Sánchez no podria mantenir en el Govern espanyol el ministre d’un partit (Podemos) que portés als tribunals a un partit (PSOE) d’aquest Govern.

7. Destitucions i nomenaments. Torra nomena tres consellers que enforteixen el Govern. Dos ja han pres possessió. Ramon Tremosa, prestigiós economista internacional i profund coneixedor d’Europa, com conseller d’Empresa i Coneixement. I Miquel Samper, prestigiós advocat i gran defensor dels drets humans, com conseller del sempre difícil departament d’Interior.

 

Comparteix aquesta entrada