5. feb, 2015
  5497 Visites      5 Comentaris

Duran desplaçat a la dreta catòlica més dura

          Josep Antoni Duran Lleida diu que sempre ha estat al mateix lloc i que mai s’ha mogut. No és veritat. El seu immobilisme fa precisament que la figura de Duran passi a ocupar des de fa temps un lloc marginal i del passat perquè l’escenari polític i eclesial del present i del futur de Catalunya s’ha mogut.

          Políticament, l’estat confederal reclamat per Duran és tant espanyol com l’estat federal socialista. La confederació catalana no és confederació ni catalana si no és fruit o conseqüència del sobiranisme.

          Eclesialment igual. El cristianisme basat en la llibertat, la consciència i el compromís és majoritari entre els cristians de Catalunya. El cristianisme basat en l’imposició legalista, el dogmatisme i el pietisme és minoritari, i correspon al sector més dur de la dreta catòlica. En el seu immobilisme, Duran es distancia fins i tot dels intel•lectuals catòlics del seu partit com Joan Rigol, l’únic polític actual amb els doctorats de filosofia i de teologia, i es desplaça cap les posicions d’un vell company de viatge, Josep Miró Ardèvol, de l’època d’Anton Cañellas, antic líder d’Unió Democràtica.

          L’operació Duran impulsada pel propi Duran amb el nom de Construïm, és una segona operació Cañellas. Es l’intent d’espanyolitzar la política catalana. Cañellas va fracassar. 

          Miró és un dels homes de Duran i de la plataforma Construïm. Duran elogia els articles que Miro escriu a La Vanguardia que, sovint, són en defensa de la moral tradicional en qüestions relacionades, per exemple, amb el sexe, l’homosexualitat i el matrimoni. Josep Miró presideix e-cristians que és una associació que ha tingut una gran activitat pública, encara que aquest activisme ha minvat en els darrers mesos. Miró també va registrar fa un parell d’anys en el ministeri d’Interior espanyol el nom d’un partit polític, Democràcia Social.

          (Post publicat a www.tribuna.cat)

Fotografia de candidatura Duran i Lleida

A la xarxa


5 Comentaris


Kepa

Oriol, comparto plenamente tu comentario.
Yo nunca he sabido lo que pretende Duran i Lleida. Es una persona ambigua que se mueve en una dinámica de queja/dependencia. Tengo para mí que la no resolución del conflicto Catalunya-España es lo que dota de soporte a su actividad política.
En Euskal Herria es el papel que desempeña el PNV, un partido que se dice nacionalista, pero que no quiere llevar hasta las últimas consecuencias su ideario de independencia. Un partido burgués que se beneficia enormemente de su relación con España (sobre todo económicamente). Luego, el día del Aberri Eguna (día de la patria) se lanzan los soflamas independentistas más incendiarios que puedan imaginarse, pero al día siguiente hay que ser “realistas y razonables” y alimentar el sí, pero no con España porque eso es lo que les permite subsistir (crear el problema para, a continuación, ofrecer la solución).
Este esquema ha funcionado hasta hace unos años, pero ya ha comenzado a resquebrajarse. La gente quiere exige verdad y justicia, no dinámicas circulares que, como el burro que da vueltas alrededor del pozo para sacar agua, no conducen a ninguna parte.
Besarkada bat (un abrazo).

Oriol Domingo

Benvolgut (querido) Kepa,

El soberanismo democrático y pacífico es legítimo.
Tan legítimo y respetable como cualquier otra opción democrática y pacífica.
El soberanismo es libertad y solidaridad.

Desde el punto de vista de la doctrina social de la Iglesia,
el soberanismo no sólo no es pecado
sino que el soberanismo puede ser entendido como el mejor sistema
en el siglo XXI para mantener entre los diversos pueblos soberanos
una relación libre, solidaria, respetuosa, eficaz y no dependentista.

Silveri Garrell

No comparto aquesta visió que alguns especialmente de Tribuna Catalana tenen d'en Duran Lleida. En Duran fins avui es l'unic que ha tingut la valentía que cal tenir un polític per posar-se en contra d'allò politicament correcte que la majoria de polítics temem per no perdre la cadira, i ja sabem de que parlo i mes m'estimo no dir-ho perque fa fastic tot plegat en aquestes la polítiques catalanes i españoles en el femer de la correció política en que s'han emmerdat.

Silveri Garrell

No comparto aquesta visió que alguns especialmente de Tribuna Catalana tenen d'en Duran Lleida. En Duran fins avui es l'unic que ha tingut la valentía que cal tenir un polític per posar-se en contra d'allò politicament correcte que la majoria de polítics temem per no perdre la cadira, i ja sabem de que parlo i mes m'estimo no dir-ho perque fa fastic tot plegat en aquestes la polítiques catalanes i españoles en el femer de la correció política en que s'han emmerdat.

Oriol Domingo

Benvolgut Silveri Garrell,
Duran és un personatge polèmic
Ser polènmic pot ser positiu i potser negatiu


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat