21. des, 2019
  346 Visites      1 Comentaris

Un altre Nadal groc

"Un altre Nadal groc” és el títol d’un article publicat a la revista “Foc Nou” (número 491). Un altre Nadal groc, trist i esperançat, entre l’exili i la presó, en aquest any 2019 a Catalunya. Groc, com el llimoner i la ginesta, símbol alliberador de tota esclavitud.



 

1. CATACUMBES DE LA CLANDESTINITAT. “Nadal groc” es un article a “La llista blava”, revista impulsada per mossèn Josep Dalmau (1926/2018) a Gallifa. Dalmau fou un home cristià lliure, compromès, demòcrata, solidari, independentista. Va ser perseguit per la policia franquista  i per jerarques de l’Església nacional catòlica. Les actuacions de Dalmau i de tants altres, des de les catacumbes clandestines, feien trontollar l’ordre establert...  “Desordre establert” segons Emmanuel Mounier (1905-1950). “Desordre establert” és l’ordre polític, social i econòmic imposat a la força pels règims autoritaris i dictatorials contra les llibertats de les persones i els pobles. Un exiliat polític, Antoni Comín, és l’autor de l’article dedicat a Mounier a  “Història del pensament cristià. Quaranta figures”, llibre coordinat per Pere Lluís Font (Proa. Fundació Joan Maragall)

 2. GROC DE LLIBERTAT I SOLIDARITAT. “Nadal groc” fou publicat el desembre del 2017. El seu plantejament és ara, desembre del 2019, més urgent i vigent que fa dos anys. Una crònica similar com “Un altre Nadal groc” té ple sentit. Groc de llibertat i solidaritat amb els exiliats, els presos i els perseguits polítics catalans per un règim embogit... Homes i dones pacífics considerats pels addictes al règim monàrquic com criminals, perillosos, violents. Fins i tot son menyspreats per gent que es confessa cristiana. ¡Quina vergonya! El clam per la llibertat i la solidaritat és humà, cívic, cristià. Clam legítim encara que trenqui les costures de la legalitat constitucional. Aquest clam és Evangeli o bona noticia de Jesús (Déu salva), res a veure amb els mitjans de la caverna mediàtica.

3. BENEÏTS ELS QUE VISITEN PRESOS. Però un cristià, i també un agnòstic de cultura cristiana, té el repte de fer-se seves les benaurances i les benediccions del missatge evangèlic. Humanitzen, agermanen, omplen el cor d’esperança i de sentit de Déu... Benaurats o feliços els pobres, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits, els insultats, els calumniats (Mateu 5, 1-11). Beneïts els que visiten els que estan a la presó. Maleïts els que no visiten als que estan a la presó (Mateu 25, 35 i 43).  Benaurats i beneïts perquè, malgrat que pateixen, son portadors d’una irreversible força d’alliberament, d’humanitat, d’esperança, de felicitat. Són paraules i valors viscuts, transmesos i proposats per Jesús de Natzaret, alliberador de tot mal i de tota esclavitud. Un Jesús, en paraules de Pere, que “va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell” (Fets 10, 38).

4. JESÚS NO NEIX A LA ZARZUELA. L’home Jesús que passa pel món fent el be pateix exili i repressió des del seu naixement. Des del Nadal, que cal viure sense tòpics ensucrats,  fins a la seva mort. El relat evangèlic presenta un Jesús que neix a la intempèrie. No neix a cap palau, ni a la Zarzuela, ni a la Moncloa. Jesús neix i es crucificat fora de les portes de la ciutat. Una estelada groguenca guia uns savis d’Orient en la recerca de Jesús, de la humanitat, de Déu. El rei Herodes, dèspota servil a les forces d’ocupació de Roma, i els col·laboracionistes com els grans sacerdots i els mestres de la llei pretenen liquidar Jesús perquè el consideren perillós per l’establishment. Herodes i els seus còmplices empren la força bruta. Fan tot el possible, en nom de la legalitat, per salvaguardar el seu tron. Per això  ordenen que a Betlem i a la seva rodalia matin  tots els nens de menys de dos anys per assegurar-se la mort de Jesús. Tot s’hi val per ofegar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Jesús i els seus pares s’exilien a Egipte.

 5. NADAL SENSE JESÚS NO ES NADAL. Gent d’arreu i de tots els temps, creients o no, poden experimentar d’una manera o altre, que l’Evangeli i l’esperit de Jesús valen la pena, tenen sentit, els afecta, els interpel.la. Els cristians opten explícitament i amb humilitat per creure que el Jesús nat a Betlem  i crucificat al Gòlgota es amb Déu. Jesús es humà i ple de Déu. Déu misteriós, enigmàtic, desconegut, transcendent, intuït, desitjat, amorós, compromès amb  la historia i la realitat humanes, també amb la quotidianitat de cadascú. Déu obre interrogants. S’expressa en silenci. Incomprensible? Per què? Déu depassa tota imaginació. És raonable però és més gran que la raó. I és que Déu no es una invenció humana. No és manipulable per ningú ni per cap poder. Els éssers humans que creuen en Déu tenen fe perquè descobreixen petjades divines en el món,  en els altres, en la pròpia consciència. Els cristians, que ho són si intenten ser bons cristians, opten per creure en Deu perquè creuen en Jesús. Creuen en el Déu de Jesús. I és que la fe cristiana  no és una llista de dogmes, ni una imposició, ni un codi legislatiu o penal. La fe cristiana es un estil d’existir, d’estimar, de confiar en Déu, vivint-t’ho a la intempèrie de Betlem i del  Gòlgota. La fe cristiana humanitza i divinitza. Nadal es Jesús. Nadal sense Jesús no es Nadal.

A la xarxa


1 Comentaris


ignasi ricart fàbregas

missatge preciós, nadalenc...humà


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat