20. Jul, 2020
  415 Visites      0 Comentaris

Poblet. Un rei sense poble

Protestes per la visita de Felipe VI, fill de Juan Carlos I, a Poblet

La visita llampec de Felipe VI a Poblet ha estat d’amagatotis, trista, gèlida en un dia xafogós. Mal tràngol pels monàrquics. Fracàs vist, fins i tot, des del palau de la Zarzuela.



L’estada d’un fugaç Felipe VI al monestir de Poblet, que forma part de la història nacional de Catalunya, demostra a tot el món uns fets significatius.

1) El Borbó espanyol a Catalunya és un rei sense poble. Catalunya no te rei. I menys algú, fill de Juan Carlos I, rei imposat pel dictador Francisco Franco, i que fa els discursos nefastos com el del 3 d’octubre del 2017.

 2) El Borbó ve a Catalunya només ben blindat  i encerclat per les forces policials, ¿quin cost te aquesta visita, sobretot en plena crisi de la pandèmia?, que impedeixen exercir les llibertats d’expressió i protesta reconegudes en la Declaració Universal dels Drets Humans.

 3/ El Borbó no es rebut ni ben rebut pels exiliats, presos i perseguits polítics catalans, ni per les autoritats democràtiques de Catalunya escollides a les urnes, ni per les jerarquies eclesials. Només s’ha donat la presència obligada per educació de l’abat Octavi Vilà i del prior Rafael Barrué.

 4/ Felipe VI només està acompanyat per Leticia, dona que no cau simpàtica. També per Salvador Illa (ministre espanyol) i Teresa Cunillera (delegada del Govern espanyol), ambdós del PSOE, partit dels GAL i del 155, que ja no és republicà ni federal perquè s’ha convertit en monàrquic i centralista. Cal deixar constància de la presència exaltada d’un grupet de VOX a favor del monarca.

 5/ Felipe VI no ha estat acompanyat pel seu pare, l’amagat Juan Carlos I, implicat en foscos afers econòmics i de faldilles.

6/ Si Felipe VI estigués ben informat sabria que Octavi Vilà és un bon abat, bona persona, bon cristià, dialogant, compromès amb la democràcia i la llibertat del poble. En l’homilia pronunciada al prendre possessió com abat (3 de desembre del 2015) Octavi Vilà va dir: “Així com l’Església encarnada en aquest poble dona fe de la realitat nacional de Catalunya, tal com ens diu el document dels bisbes catalans ‘Arrels cristianes de Catalunya’, també aquest lloc, el nostre monestir, profundament arrelat al país, és una part fonamental del seu passat, alhora un protagonista del seu present i un referent pel seu futur”. Ara només cal que actui la ficalia de l'estat.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat