10. Oct, 2020
  362 Visites      0 Comentaris

El missatge valent del Papa davant el poder no es el del cardenal Omella

Les declaracions polítiques del cardenal espanyol J. J. Omella en defensa del desacreditat règim espanyol i de menyspreu als exiliats i presos polítics catalans i milers de perseguits son reprovables pels cristians i les persones de bona voluntat que volen ser fidels a l’Evangeli de Jesús.



1. Dia 2 d’octubre. Isabel Turull, cristiana i germana de l’empresonat Jordi Turull, publica al diari "ARA" una carta oberta que constitueix una fonamentada denuncia evangèlica contra el cardenal Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola.

2. Dia 6 d’octubre. Omella inventa un Antievangeli quan, contra l’esperit de Jesús, afirma que “no puc visitar els presos d’una altra diòcesi; els bisbes visiten les presons de la seva diòcesi”. Omella, però, es salta els límits diocesans quan justifica les actuacions de Juan Carlos I, imposat pel dictador Francisco Franco com a rei i que ara és un fugat a causa de foscos afers econòmics i d’amants, o faldilles, o adulteris. Omella també diu que Espanya és un país democràtic però no explica com es possible que una democràcia tingui exiliats i presos polítics, clavegueres de l’estat, guerra bruta, violació dels drets humans. Quina vergonya, cardenal Omella!

3. Dia 7 d’octubre. El Papa Francesc es refereix en l’audiència general a la pregària i a l’acció dels cristians davant el poder. Francesc no posa com a exemple a personatges com Omella. Posa com exemple al profeta Elies del qui diu que procedeix “d’un poblet molt marginal” i que “tota la vida es un home recte, incapaç de compromisos mesquins”. El Papa Francesc emet un missatge que no és el d’Omella. Explica: “Elies és l’home de vida contemplativa i, al mateix temps, de vida activa, preocupat pels esdeveniments del seu temps. Elies es capaç d’enfrontar-se al rei i a la reina, després que ells haguessin fet matar Nabot per apoderar-se de la seva vinya. Com necessitem que hi hagi creients, cristians plens d’entusiasme, que actuïn davant de les persones que tenen responsabilitat de direcció amb el coratge d’Elies, per dir: “Això no s’ha de fer! Això és un assassinat!”. Necessitem l’esperit d’Elies”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat