6. Apr, 2021
  327 Visites      0 Comentaris

Mor Arcadi Oliveres. Creient, esperançat, solidari malgrat tanta repressió, heterodox, benaurat

Arcadi Oliveras (1945) mor a Sant Cugat. Funeral al convent dels caputxins de Sarrià. Ha viscut amb consciència i dignitat un càncer terminal. Personatge estimat, criticat, polèmic, referent cívic i d’humanitat. Persona de fe, esperançat, solidari malgrat tanta repressió, heterodox, benaurat



 

1. “Sí. Soc creient una mica heterodox, certament, però sí, em reconforta. Soc creient en el sentit més cristià del terme que recullen els Evangelis”. Així contesta a Emma Ansola (El Punt Avui) quan li pregunta si, com cristià, la fe li és d’ajuda.

2. Aquest bloc feia algunes consideracions al respecte el passat 4 de març. ¿Es pot ser creient heterodox? ¿Es pot ser creient sense ser una mica heterodox? ¿La fe cristiana és una doctrina i una dogmàtica o sobretot es una manera d’existir? ¿Té sentit un dogma eclesiàstic i un codi canònic  contradictoris amb l’esperit evangèlic de Jesús? Els cristians o que intenten ser-ho ¿a què i a qui, en consciència, han de ser fidels? ¿Als Evangelis? ¿A l’ortodòxia doctrinal i de l’aparell eclesiàstic? ¿Quin paper hi juga la consciència personal?

3. Jesús de Natzaret, el gran referent cristià, és heterodox. Ho fou respecte el temple, el substancial espai en l’ortodòxia religiosa. El temple autèntic és la persona humana. “¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres?” (Pau a 1 Corintis 6.19). Jesús és heterodox quan vincula profundament Déu i humanitat. Preguntat sobre quin és el manament més gran, contesta: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, tota l'ànima, tot el pensament. Aquest és el primer i més gran manament. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos” (Mateu, 22. 37-40).

5. Jesús és heterodox quan als grans episodis com les Benaurances, el judici final, el Parenostre i altres expliquen que el que és definitiu en l’existència humana, creient o no, és el comportament de les persones, no l’ortodòxia doctrinal o legalista. Els benaurats son els pobres, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos, els que visiten els malalts i els presos, els que perdonen i demanen perdó, els que no judiquen als altres...

6. Jesús és un home de fe, esperançat, solidari, heterodox i benaurat que és perseguit, condemnat i executat per l’establishment repressor configurat per l’ortodòxia de la cúpula sacerdotal del seu poble oprimit  i per la legalitat imposada per l’imperi romà. Aquest Jesús, des de la seva més profunda intimitat, prega a Déu com a Pare.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat