20. May, 2019
  241 Visitas      0 Comentarios

Exiliats i presos als carcellers: “Pare, perdona’ls. No saben el que fan”    

1. NI INSULTEN NI ODIEN. Exiliats i presos polítics viuen amb gran categoria humana i ètica. També en aquestes hores que han anat al Congres i al Senat, i durant la campanya electoral amb presència virtual. El president Carles Puigdemont ho destaca en les seves intervencions. Els exiliats i presos polítics no diuen cap paraula ni fan cap gest de menyspreu ni de ressentiment als seus repressors. No insulten. No odien. 

2. PREGUNTA TRAMPA. Els unionistes mes raonables arriben a dir: ¿us pensàveu que l’estat espanyol no es defensaria davant el repte sobiranista? Pregunta trampa. És previsible que l’estat es defensi. Però cal esperar i exigir que un estat que es proclama democràtic  actuï de manera democràtica.  Sense repressió policial, mediàtica i institucional. Sense guerra bruta. Sense clavegueres de l’estat. Sense condemnes que no tenen sentència. 

3. NI ÈTICA NI ESTÈTICA. L'ctuació estatal espanyola sense estètica ni ètica contrasta amb la dignitat ètica dels exiliats i presos polítics catalans. El sentit ètic té arreu referents històrics i universals. Els cristians i també els agnòstics d’esperit cristià recorden unes paraules de Jesús, home just i bo, perseguit, torturat, jutjat, condemnat i crucificat en nom de la llei. “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” (Lluc 23, 24). Joseph Ratzinger/Benet XVI comenta aquestes paraules en el seu llibre “Jesús de Natzaret”. Escriu: “Allò que el Senyor va predicar en el sermó de la muntanya ho compleix personalment. Ell no coneix cap odi. No crida venjança. Implora el perdó per als qui el claven a la creu i motiva aquesta petició: No saben el que fan”. 

4. JUTGES CECS I IGNORANTS. Temps després l’apòstol Pau recorda en una carta autobiogràfica que ell mateix havia estat blasfemador, perseguidor i violent (...) però, confessa, “he trobat misericòrdia, ja que obrava per ignorància, lluny de la fe”. El Papa Ratzinger escriu: “En consideració al seu precedent orgull com a perfecte alumne de la  Llei que coneixia i complia l’Escriptura, aquesta és una paraula dura:  Pau que havia estudiat amb els  millors mestres i podia considerar-se a si mateix un veritable escriba, mirant enrere ha de reconèixer que havia estat un ignorant (...) Aquesta combinació entre erudició i profunda ignorància ha de fer pensar. Revela la problematicitat d’un saber que resta autosuficient i així no ateny la veritat mateixa que hauria de transformar l’home (...) Es obvi que aquest conjunt de saber i ignorància, de coneixença material i profunda  incomprensió, existeix en tots els temps (...) No som per  ventura cecs precisament com a savis? ¿No som per ventura, precisament a  causa  del nostre saber, incapaços de reconèixer  la veritat mateixa que en el que sabem vol  venir a trobar-nos?

5. LEGALISME INHUMÀ. El comentari de Benet XVI sobre la justícia i sobre Pau en la seva etapa legalista, sobre l’autosuficiència pedant i la ignorància dels jutges que es consideren savis  fan pensar en els constitucionalistes i jutges dels tribunals espanyols. Imposen sense humanitat, un sistema judicial que trepitja els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.

 

 

 

 

En la red


0 Comentarios



Escribe un comentario

* El correo electrónico no será publicado