7. sep, 2019
  395 Visitas      0 Comentarios

El Papa contra la repressió “legal”, crítica aplicable a Espanya

El Papa Francesc critica els règims que practiquen la repressió “legal”, interpel·lació aplicable a Espanya. Ho fa en suport a tres nacions esdevingudes fa poc repúbliques independents i que ara ha visitat. Madagascar (1958), Maurici (1968), Moçambic (1975).

1. REPRIMIR EMPITJORA ELS CONFLICTES. Una homilia del Papa  és aplicable a la repressió policial i legal exercida pel règim espanyol contra el sobiranisme català. Afirma: “Una família, un grup de veïns, una ètnia, un país no tenen futur si el motor que els uneix, convoca i tapa les diferències és la venjança i l'odi. No podem posar-nos d'acord i unir-nos per venjar-nos i planificar ocasions de revenja sota formats aparentment legals”. Recorda un text de la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium (2013) "Les armes i la repressió violenta no aporten solucions sinó que creen nous i pitjors conflictes (...) La 'equitat' de la violència sempre és una espiral sense sortida i el seu cost és molt alt”.

2. NO A LA LLEI DEL TALIÓ. Francesc, en sintonia amb Jesús de Natzaret -“que fou jutjat injustament”, diu- “vol clausurar per sempre la pràctica tan corrent, d'ahir i d'avui, de ser cristians i viure sota la llei del talió. No es pot pensar el futur, construir una nació, una societat sustentada en la 'equitat' de la violència. No puc seguir Jesús si l'ordre que promoc és el 'ull per ull, dent per dent'”.

3. DEFENSA DE LA  CULTURA DE CADA POBLE. El Papa, en un discurs  a les autoritats i el cos diplomàtic, defensa les cultures del pobles davant una suposada cultura universal. Aquestes consideracions també son aplicables a Catalunya i la seva relació amb Espanya. Explica: "Cal reconèixer l'ajuda que les organitzacions internacionals han brindat per al desenvolupament del país i que fa visible l'obertura de Madagascar al món. El risc serà que aquesta obertura es transformi en una suposada 'cultura universal' que menyspreï i suprimeixi el patrimoni cultural de cada poble. La globalització econòmica, els límits de la qual són cada vegada més obvis, no hauria de generar una homogeneïtzació cultural. Si prenem part d'un procés on respectem les prioritats i formes de vida autòctones i on es compleixin les expectatives dels ciutadans aconseguirem que l'ajuda proporcionada per la comunitat internacional no sigui l'única garantia del desenvolupament del país. Serà el propi poble qui es farà càrrec gradualment de si mateix, convertint-se en artesà del seu destí. Per això hem de prestar especial atenció i respecte a la societat civil local, al poble local".

En la red


0 Comentarios



Escribe un comentario

* El correo electrónico no será publicado