30. nov, 2019
  209 Visitas      0 Comentarios

Desnaturalització i polèmica del pessebre

Pesebre en la Plaça de Sant Jaume en Barcelona

Alguns pessebres són polèmics i cal analitzar si la seva realització municipal, per tan política, pretén la seva desnaturalització per motius ideològics. El missatge de Betlem emprenya a molts del règim establert i provoca un combat simplista entre anticlericals i nacionalcatòlics




1. Un pessebre és la representació, en principi figurativa, del naixement  de Jesús que es fa en temps de Nadal. Alguns trets substancials dels relats dels Evangelis canònics i apòcrifs son... el naixement de Jesús lluny de qualsevol palau, a la intempèrie, en una menjadora d’animals... en companyia d’uns pastors marginats que viuen sense sostre ... i que experimenten un càntic profundament humà i misteriós... “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima”... Aquest Jesús i els seus pares emprenen el camí de l’exili perseguits pel rei que representa el poder despòtic legalment establert.

2. Anys després, Francesc d’Assis (1182-1226), conegut com “il poverello d’Assisi” (el pobret d’Assis), crea el primer pessebre. Una pregària i un càntic d’aquest sant i fundador de l’orde franciscana expressen el sentit de la seva vida i del pessebre.  

3. Aquesta és la pregària de Francesc d’Assis...

Senyor,
fes de mi un instrument de la teva pau!
On hi hagi odi, hi posi amor.
On hi hagi ofenses, hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi veritat.
On hi hagi dubte, hi posi fe.
On hi hagi desesperació, hi posi esperança.
On hi hagi tristesa, hi posi joia.

Mestre,
fes que jo vulgui més aviat consolar
que no pas ser consolat.
Comprendre, més  que no pas ser comprès.
Estimar més que no pas ser estimat.

 Perquè és donant-nos que obtenim.
És oblidant-nos que ens trobem.
És perdonant que som perdonats.
És morint que ressuscitem a la vida eterna.

 4. Aquest és el “Càntic del germà sol” o “Càntic de les creatures”...

 “Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són
les lloances, la glòria, l’honor i tota benedicció.
A Vós sol, Altíssim, se us adiuen
i cap home no és digne d’anomenar-vos.

Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures
especialment missenyor el germà sol,
el qual és dia i per ell ens il·lumineu.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor,
de Vós, Altíssim, porta significació.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana lluna i els estels,
en el cel els heu fet clars, preciosos i bells.

Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent
i per l’aire, l’ennuvolat i el serè, i tot temps,
pel qual a les vostres creatures doneu sosteniment.

Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.

Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual ens il•lumineu de nit
i és bell i juganer i robust i fort.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana nostra mare terra,
la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos
amb flors acolorides i herba.

 Lloat sigueu, Senyor, per aquells que perdonen
pel vostre amor,
i aguanten malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau,
car de Vós, Altíssim, seran coronats.

 Lloat sigueu, Senyor meu,
per la nostra germana la mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar.
Ai d’aquells que trobarà en pecats mortals!
Benaurats aquells que trobarà
en la vostra santíssima voluntat,
car la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor,
i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat.

 

En la red


0 Comentarios



Escribe un comentario

* El correo electrónico no será publicado