13. Feb, 2017
  3963 Visites      0 Comentaris

Confessió d’un sacerdot gay polonès, romà, català

La confessió del sacerdot gay Krzysztof Charamsa es publica ara en català amb el títol “La primera pedra” (Editorial Gregal) i un subtítol significatiu: “La meva rebel·lió enfront de la hipocresia de l’Església".

1. Els protagonistes principals d’aquesta historia dramàtica son Krzysztof Charamsa i l’Església catòlica. Ell és sacerdot, filòsof, teòleg. Va néixer el 5 d’agost del 1972 a Gdynia, a la Polònia marcada pel catolicisme i el comunisme. Va ocupar un lloc destacat al Vaticà. Fou secretari adjunt de la comissió teològica internacional i oficial de la congregació per a la doctrina de la fe. Fins que un dia va decidir sortir de l’armari amb una declaració feta pública al Vaticà/Roma i mirant a Barcelona, capital de Catalunya, on viu l’Eduard. Aquest és el darrer paràgraf de la declaració: “Dedico avui la meva joia i la meva llibertat a la persona que estimo, al meu promès Eduard, que ha sabut treure de mi les millors energies i transformar les meves darreres pors en la força de l’amor”. A ell també li dedica el llibre: “A l’home que em va besar i que em va donar la mà per fer-me sortir de la mentida. A l’home que estimo, a l’Eduard”.

2. La confessió de Charamsa té molt d’autobiografia sexual. Relata episodis significatius com aquest: ”L’Església seria ben capaç de no veure els besos homosexuals que el geni de Miquel Àngel va pintar en la Capella Sixtina, la seu de tots els conclaves. Dues parelles d’homes es besen i una s’abraça. Les havíem oblidat des que havien romàs amagades sota la crosta de brutícia acumulada al llarg dels segles que s’havia encastat en el fresc. Però quan a la fi el varen netejar, aquells petons varen ressorgir amb tota la seva esplendor. I han mostrat una veritat estranya i incòmoda (...) Els besos homosexuals de la Capella Sixtina han tornat a la llum, i riuen damunt dels caps dels cardenals electors de nous papes per afirmar la veritat”.

3. “La primera pedra” acaba amb un manifest gay. El darrer punt tracta sobre el “respecte per als homosexuals creients i reparació de la inhumana proposta eclesial sobre la seva vida cristiana”. Diu: “Exigim de l’Església que finalment obri els ulls a l’existència de les persones homosexuals creients, a les quals no té cap dret de proposar la inhumana solució de l’abstinència total de la vida d’amor i de la sana vida sexual, que respecti la seva naturalesa i de manera específica la seva orientació sexual”.

(Krzysztof Charamsa, el conseller Antoni Comin i el periodista Tian Riba presenten el llibre. Biblioteca Jaume Fuster. Plaça de Lesseps 20-22. Dijous, 16 de febrer. A les 19 h.)

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat