El bilingüisme espanyol imposa el castellà i margina el català a Catalunya. Ho fa des de la Constitució espanyola fins a Societat Civil Catalana (SCC) que organitza, en monolingüe castellà, una “Jornada sobre Convivencia Lingüística en Cataluña”.

1. BILINGÜISME ULTRA I ESPANYOLISTA. La SCC, que te la barra de pretendre monopolitzar la societat civil catalana com indica el seu nom, és caracteritza per ser ultradretà i radicalment espanyolista. Així es demostra a l’imprescindible “Desmuntant Societat Civil Catalana” (2017), llibre implacable del fotoperiodista Jordi Borràs, especialitzat en denunciar els moviments ultres que actuen a Catalunya contra el sobiranisme democràtic i pacífic. Aquesta jornada espanyolista té el suport del Govern monàrquic del PSOE, del president Pedro Sánchez, del desprestigiat ministre José Borrell, de personatges com Miquel Iceta i José Zaragoza, el Zaragozín borbònic.

2. EL BILINGÜISME ESPANYOL ÉS UNA ESTAFA. El bilingüisme espanyolista és una estafa. Els seus promotors munten campanyes basades en mentides quan diuen que el castellà està discriminat a Catalunya i que el Govern sobiranista imposa el català. Aquestes mentides, que tenen el suport de la caverna mediàtica i judicial, atempten contra la convivència. El bilingüisme d’aquests bilingües és barroer. Acostumen a emprar exclusivament el castellà i menyspreen o ignoren el català. En canvi, els catalanistes acusats de monolingües acostumen a emprar ambdues llengües.

3. EL CATALÀ MARGINAL A CATALUNYA. La realitat desmunta les mentides tramposes del bilingüisme espanyol. I és que el castellà és obligatori al Congreso i al Senado d’Espanya. El català està prohibit a ambdues cambres espanyoles. Com a contrast, al Parlament de Catalunya, amb majoria sobiranista, s’empren lliurement el català i el castellà.  També és significatiu el que succeeix al sistema judicial on les persones s’hi juguen la llibertat, el patrimoni, la salut, la família, la vida. La presencia del castellà en el sistema judicial es absolut, aclaparador. La presència del català és marginal, inexistent. Hom es veu forçat a expressar-se en castellà no fos cas que els jutges s’emprenyessin. El judici farsa contra els presos polítics  catalans sobiranistes, demòcrates i pacífics, n’és una prova definitiva d’aquesta discriminació del català. 

4. LA CONSTITUCIÓ DISCRIMINA EL CATALÀ. Aquesta injustícia es possible gràcies a la Constitució espanyola.  El seu article 3 imposa que tots els ciutadans catalans tenen el deure de conèixer el castellà i el dret d’usar-lo a Catalunya, però els ciutadans catalans no tenen el deure el conèixer el català ni el dret a utilitzar-lo a Catalunya. És a dir, la Constitució imposa el castellà a tots els catalans a Catalunya. La Constitució discrimina el català a Catalunya. La Constitució no estableix la igualtat entre català i castellà. La Constitució atempta contra la convivència lingüística i cívica. Una Constitució així no pot ser respectada… perquè no respecta la Declaració Universal dels Drets Humans-