11. May, 2019
  264 Visites      0 Comentaris

Rèquiem crític per Rubalcaba

L’unionisme demana respecte pel difunt Alfredo Pérez Rubalcaba. Els demòcrates demanen respecte pels morts i pels vius. També respecte pels exiliats, presos i perseguits polítics catalans.

 

1. ELOGIS TÒPICS. La fraseologia plena de tòpics és no res. Buidor com la mort. No és respecte. El difunt, Rubalcaba en aquest cas, queda cobert de flors descolorides i sense olor. Hipocresia macabra. La critica respectuosa és infinitament millor que l’elogi banal.

 2. POLITIC DE RAÇA?. Pérez Rubalcaba, diuen alguns, és un polític de raça. Que malament sona això de raça. Connotacions racistes. Sona a allò del seu company Josep Borrell quan anima a desinfectar Catalunya del virus del sobiranisme català. Com si el PSOE de Rubalcaba, Borrell i Miquel Iceta no fos un partit sobiranista... espanyol.

 3. AFIRMACIONS TERRIBLES. Pèrez Rubalcaba, diuen altres, és un polític d’estat. En tot cas, Rubalcaba és un destacat polític d’estat espanyol que fins el seu darrer sospir ha emprat tan com ha pogut els mecanismes de l’estat espanyol contra els qui tenen sentit d’estat català. Les seves maniobres maquiavèl·liques per liquidar políticament al president Carles Puigdemont són conegudes. “El Estado pagarà los costes de quitar de en medio a Puigdemont (...) El discurso de Felipe VI sobre la crisis catalana es una actuación sobresaliente”. L’autor d’aquestes terribles afirmacions és Rubalcaba.
4. PUIGDEMONT ÈTIC. Però Puigdemont, perseguit pel règim espanyol, viu lliure a l’Europa democràtica. El sentit ètic de l’exiliat Puigdemont és mostra en aquest tuït: “Lamento la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Vull enviar les meves condolences als seus familiars i amics en aquests moments durs. Descansi en pau”.

 5. DRET d'AUTODETERMINACIÓ. Al cap i a la fi, el sobiranisme democràtic i pacífic català defensa avui el que defensava el jove Rubalcaba i el PSOE en el congrés de Suresnes (1974). “La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español”. Avui, potser, Rubalcaba es trobaria a la presó o a l’exili.

6. EX REPUBLICÀ I EX FEDERAL. I en aquests dies de la primavera del 2019 cal deixar clar que es diu adeu a un polític espanyol que va ser republicà però que al final s’ha dedicat a defensar la monarquia de Felipe VI, hereu de Juan Carlos I, imposat com a rei pel dictador Francisco Franco. Cal deixar clar que Rubalcaba és un home clau en un PSOE que teòricament es federal però que no ha federat absolutament res ni des del Govern ni des de l’oposició. Tot queda reduït a un pseudo autonomisme segons la interpretació restrictiva del desprestigiat Tribunal Constitucional. Descansi en pau.

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat