24. set, 2019
  190 Visites      0 Comentaris

Què volen aquesta gent que truquen de matinada?

Maria del Mar cantant un dia "Què volen aquesta gent?"

La policia de les dictadures acostuma a trucar de matinada a les cases dels polítics perseguits. Hi ha molts tristos casos d’ahir i d’avui.



El d’Enrique Ruano, 21 anys i estudiant de la Universidad Complutense de Madrid, és un afer paradigmàtic de la impunitat judicial i policial. Va morir el 20 de gener de 1969, precipitat des de un setè pis tres dies després de la seva detenció. Maria del Mar Bonet canta des de llavors “Què volen aquesta gent?”, impressionant text de Lluís Serrahima.

 

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

 Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

VERSIO ESPANYOLA DEL TEXT CATALÀ

 De madrugada han llamado,
son en el rellano de la escalera;
la madre cuando sale a abrir
lleva la bata puesta.

¿Qué quieren esta gente
que llaman de madrugada?

“Su hijo, ¿que no está aquí?”
“Él duerme en la cama.
¿Qué le quieren a mi hijo?”
El hijo medio se despertaba.

La madre poco sabe,
de todas las esperanzas
de su hijo estudiante,
que bien comprometido estaba.

Días hace que habla poco
y cada noche se agitaba.
Le venía un temblor
temiendo una llamada al amanecer.

Aunque no bien despierto
ya oye viva la llamada,
y se lanza por el ventanal,
al asfalto de un vuelo.

Los que llaman permanecen mudos,
menos uno de ellos, quizás el que manda,
que se inclina por el ventanal.
Detrás chilla la madre.

De madrugada han llamado,
la ley una hora señala.
Ahora el estudiante está muerto,
está muerto en el alba.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat