23. May, 2020
  294 Visites      0 Comentaris

Independentisme. Acumulació o pèrdues de forces

Comentaris a una llarga reflexió d’Eduard Voltas, “El que vaig aprendre”, al www.elmon.cat Les idees de Voltas estan en negreta.



 

1. L’independentisme es troba atrapat en una gàbia melancòlica. 

Comentari... L’independentisme ha comés errors i els reconeix. No és hora de buscar culpables ni traïdors com aquell que parlava de les 155 monedes de plata.  Tothom comet errors. Les forces dependentistes (espanyolisme, unionisme, centralisme, annexionisme) també han de reconèixer els seus errors de falta de democràcia, de no respectar els drets humans, de tenir exiliats i presos polítics, d’estar atrapats en una gàbia feta amb barrots d’un constitucionalisme desnaturalitzat.

 2. Desconfiar del polític que posi dates fixes en el camí a la independència.

Comentari... L’independentisme català es compromet a guanyar a les urnes per les vies democràtiques i pacifiques. Alhora cal exigir al règim espanyol (institucional, polític, judicial, policial, mediàtic...) que renunciï explícitament a la guerra bruta, a la força, a la imposició coercitiva, a la repressió. Això implica el retorn i l’alliberament dels exiliats i dels presos polítics. Els exiliats, per exemple, son persones lliures i respectables a l'Europa democràtica.

3. L’independentisme no ha sobrepassat en unes eleccions el 50% dels vots.

Comentari... L’unionisme tampoc ha superat el 50% dels vots. Els demòcrates han d’acceptar un referèndum acordat amb l’estat i reconegut per la comunitat internacional com els casos del Regne Unit i Canadà. Qui te por a celebrar un referèndum amb aquestes condicions? Per què?

4. El 50% de contraris a la independència no son fatxes antidemocràtics...

Comentari... Un sector de l'espanyolisme unionista, però, encara te arrels franquistes, empra el seu llenguatge, exhibeix els seus sìmbols.  Aquest sector ultra es minoritari a Catalunya mentre que te mes presència a Espanya... la qual cosa és una nova demostració de que Catalunya no és Espanya. Per altrs banda, el 50% de partidaris de la independència no està constituit per uns vulgars separatistes com son anomenats despectivament. L’independentisme vol una Catalunya a la península ibèrica tan sobirana com Espanya i Portugal.

5. Cal un procés d’acumulació de forces per sumar nous independentistes.

Comentari... Una acumulació de forces que impliquí una sagnia o pèrdua de forces que ja son independentistes no es  una autèntica i operativa acumulació de forces. El diàleg i l'entesa entre ERC, JxCat i CUP son necesaris i hauria de ser més fàcil que unes converses amb PSOE, PP, CS o VOX que son de mentalitat i actuació anexionista.

6. En l'encert en el mentrestant està la llavor de la victòria de demà.

Comentari... Les diverses forces del sobiranisme català ofereixen sòlids arguments. Tenen un ferm compromís a favor del drets humans, i també dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles inclòs, lògicament, el català. L’independentisme vol que la relació entre Espanya i Catalunya es basi en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a la mútua sobirania. El sobiranisme català crea una dinàmica política, social, cívica… que fa mes bé al progrés, la llibertat, la democràcia d’Espanya que un federalisme inexistent, un autonomisme fracassat, un centralisme desfasat, un anexionisme antidemocràtic.

 

 

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat