10. Oct, 2018
  409 Visites      1 Comentaris

El pres polític Forn perdona als repressors i carcellers

Impacte ètic i polític per unes paraules del pres polític català Joaquim Forn discrepant del “ni oblit ni perdó”.

1. El sobiranisme català admet errors en l’afer Catalunya/Espanya. L’unionisme espanyol, en canvi, reafirma el no a les urnes, la repressió policial, el 155, l'existència de perseguits, exiliats i presos polítics sense judici ni sentència condemnatòria.

2. L’unionisme espanyol condemna. No oblida ni perdona. Un sector del sobiranisme català crida “ni oblit ni perdó”.

3. La veu d’un polític cristià interpel·la les consciències. Joaquim Forn, lluint un llaç groc, escriu: “Hi ha una cosa que em preocupa, els de ‘ni oblit ni perdó’. Que vol dir que no perdonem? Jo sóc el primer a perdonar. No vull un país que neix amb ressentiment i odi. Vull un país lliure però amb qualitat”. Forn no demana perdó per posar les urnes, ni pel seu pacifisme. Forn està en contra dels repressors, dels violents, dels carcellers. Però els perdona.

4. Xavier Casanovas, un laic que presideix Cristianisme i justícia, organisme vinculat als jesuïtes, comenta: “No podem oblidar. Tenim el deure de no fer-ho. Perquè és en l’oblit on es fonamenten les més grans injustícies de la historia. Una comunitat que recorda, reconeix i fa present el seu camí de victòries, derrotes, encerts, errors, promeses i traïcions és capaç de créixer, acostant-se cada cop més al principi de realitat i no deixant-se enganyar. La memòria és condició de possibilitat d’una societat madura”. Casanovas es pregunta: “Però, no perdonar? Pot ser aquest un desig legítim de qui vol construir un futur per una societat de pau i justícia?Perdonar no està a l’abast de tothom. Els cristians diríem que és una gràcia. El que és ben segur és que no serem mai capaços de perdonar si ens neguem a fer-ho. El perdó pot arribar quan s’ha fet justícia i s’ha restituït allò que podia ser restituït (...) Potser no ens sentim capaços de perdonar a qui ens ha fet mal, a qui ha destrossat la nostra vida. Però potser tenim el deure moral de desitjar aquest perdó. Almenys desitjar-lo. Que cadascú segueixi treballant des de la pau i la no violència per allò que considera legítim, que no oblidem i puguem fer memòria dels greuges soferts, però fem-ho, si ens és possible, amb el desig d’algun dia poder perdonar”.

5. He comentat les paraules de Joaquim Forn amb diverses persones. Hi estan d’acord. Una, però, em va confessar: “No sé... jo no els perdonaria”. Li vaig comentar: “Perdonar es molt difícil. Però qui perdona es mes humà, lliure, savi, generós i pacificador. Joaquim Forn es mes humà, lliure, savi, generós i pacificador que els repressors, els violents i els carcellers. Jo no vull ser repressor, ni violent, ni carceller. Vull ser com Joaquim Forn”.

 

 

A la xarxa


1 Comentaris


Maria Rosa Masip Bros

Poques paraules puc afegir en aquest escrit, que tant m'ha emocionat. Només les persones amb grandesa de cor poden i saben perdonar. Crec que després de tot el que estar passant, no hi pot haver persona (apart dels seus companys amb la mateixa situació) més gran. Tots tenen el meu suport i pregària perquè tot arribi a bon terme.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat