3. gen, 2019
  597 Visites      0 Comentaris

Crida de Jordi Sánchez des de la presó de Lledoners a favor de la Crida Nacional

Nou escrit del pacifista Jordi Sánchez des de la presó de Lledoners. Com els seus companys continua essent un pres polític en el règim constitucional espanyol malgrat no haver-hi judici ni sentencia. Mentre els seus companys exiliats son lliures a l’Europa democrática.

 

1. Escric aquesta carta el darrer dia de l’any i ho faig encarant amb optimisme i molta força l’entrada del nou any, a poques setmanes de l’inici del judici que fa quasi 15 mesos que em manté a la presó, i molt especialment amb la mirada posada el 26 de gener, en el Congrés constituent de la Crida Nacional que celebrarem a Barcelona.

2. L’aposta de la Crida Nacional és una aposta del present per guanyar en un futur proper la República que l’1 d’octubre del 2017 vam començar a tocar. Us encoratjo a participar-hi sense por, a sumar-vos-hi generosament i a teixir arreu del país una nova xarxa de mobilització cívica i actuació política que ens ajudi com a país a seguir sumant per continuar avançant. El Congrés constituent de la Crida no és més que l’inici d’un projecte tan ambiciós com generós. Els impulsors, una part dels quals ens trobem a la presó o l’exili, som ben conscients que com a Crida Nacional hem d’aspirar a grans fites, i que només des de la generositat, la pròpia i la de tothom que hi participi, les podrem assolir.

3. Us alerto de les veus que des de dins i fora del sobiranisme es deixaran sentir els propers dies per desacreditar la fundació de la Crida Nacional. Us animo a no caure en cap parany i menys encara en cap polèmica estèril. La Crida ve per sumar i agrupar i així ho ha començat a fer, perquè només junts sumem més. I ho fem, i encara ho farem més a partir del 26 de gener, respectant i valorant les aportacions ideològiques diverses que s’expressen dintre de l’independentisme de tradició democràtica. Moltes de les cartes que rebo a la presó m’expressen la impotència que tanta gent viu davant el que es percep com una dificultat entre les diverses realitats polítiques i cíviques per compartir un camí i un horitzó conjunt. Certament, a vegades costa entendre com al cap d’un any de l’1 d’octubre és tan difícil mantenir-nos units, com aleshores ho vam estar, per guanyar els nous reptes que tenim plantejats.

4. La unitat és una paraula molt utilitzada però escassament practicada. La Crida assolirà plenitud només en la mesura que aquesta unitat d’acció des del sobiranisme democràtic es vagi concretant i recuperem de nou el camí que ens acosta a la independència. Som molts, en aquests moments més de 15.000 fundadors de la Crida, que hem decidit apostar per aquest camí de la unitat.

5. Entre els desitjos pel 2019, et convido que hi afegeixis el de continuar treballant per construir un nou país, més just, pròsper, fraternal i lliure. M’agradarà molt, si entre els fundadors de la Crida, també t’hi pots trobar tu. I molt especialment et convido, el 26 de gener, a sumar-t’hi, a ser una d’entre tantes altres persones que treballaran colze a colze per guanyar la unitat política necessària per portar el moment de celebrar el naixement d’un nou estat independent en forma de república.  Amb els millors desitjos personals i col·lectius pel 2019 que tot just estrenem. Llum als ull i força al braç!

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat