13. Mar, 2019
  79 Visitas      0 Comentarios

Benaurances des de la situació i pregària del pres politic

"Benaurances des de la situació i pregària del pres polític" és l'article publicat a la Secció "Contrapunts" de la revista "Foc Nou", número 487. Les Benaurances de Jesús són una proposta de solidaritat, alliberament, esperança i felicitat que tenen un sentit plenament humà des de la situació i la pregària del pres, del pobre, del perseguit, del pacificador.


VINGUEREU A VEURE’M A LA PRESÓ. L’Evangeli pot ser llegit des de la perspectiva dels que, cristians o no, son presos polítics sense judici ni sentencia i dels seus companys exiliats que son considerats demòcrates i pacifistes en l’Europa democràtica  on viuen en llibertat. Aquesta lectura pot arrencar des d’un punt culminant de l’episodi del judici final segons l’Evangeli de Mateu (25, 46). El rei (no el Borbó) dirà a uns: “Veniu beneits del meu Pare perquè era a la presó. I vinguéreu a veure’m”. I dirà a uns altres: “Aparteu-vos de mi, maleits al foc etern perquè estava a la presó. I no em vau visitar”. L’ètica cristiana de la llibertat, la solidaritat, el respecte, la convivència, l’esperança... està en crisi? Ultra dreta reapareguda. Dictadures enfortides. Emigrants i refugiats estavellats contra barreres dels benestants.  Democràcies afeblides. El règim espanyol enfrontat al sobiranisme català democràtic i pacífic que vol votar sobre el dret d’autodeterminació.

JOSÉ ANTONIO, PRESENTE. DIALÈCTICA NO CRISTIANA. José Antonio Primo de Rivera (1903-1936) torna del Valle de los Caídos on està enterrat amb el dictador Francisco Franco. Falangistes, franquistes i afins el recorden amb el crit de “Presente”. José Antonio està present a l’Espanya monàrquica i constitucional. El seu discurs feixista és assumit per dirigents de les diverses forces de l’arc polític, fins i tot parlamentari, espanyol. Diaris de paper i digitals, tertúlies radiofòniques i televisives es fan ressò, amb entusiasme o temor, de l’ideari de José Antonio sobre la unitat espanyola. “España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos (...) No hay más dialèctica admissible que la de los puños y las pistolas cuando se ofende la justicia o la patria (...) El ser rotas es el mas noble destino de todas las urnas”. Paraules molt espanyolistes, però no cristianes.

ESGLÉSIA COMPROMESA, NO NEUTRAL. L’Església que vulgui ser coherent amb l’Evangeli, ha de prendre postura pública i nítida en l’afer entre Espanya i Catalunya. O no? L’Església ha de predicar sobre doctrines abstractes o ha de transmetre el missatge de l’Evangeli en la societat? L’Església ha de ser equidistant? Ambigua? Silenciosa?  La comunitat eclesial te, com a mínim, tres criteris bàsics per tractar els  assumptes polítics. 1) El missatge evangèlic amb els continguts de les Benaurances i de l’episodi del judici final. 2) La Doctrina Social de l’Església catòlica.  3) La Declaració Universal dels Drets Humans que ha estat incorporada a la Doctrina Social de l’Església. A la llum d’aquests criteris, l’Església no pot ser neutral. Els cristians han d’optar per Jesús o per Herodes, el rei assassí i sense escrúpols. Per Jesús o pel diable que el tempta al desert. Per Jesús o pels mestres de la llei i els fariseus, guardians d’una hipotètica ortodòxia religiosa. Per Jesús o per Judes, el traïdor. Per Jesús o per Pilat, el representant del poder colonitzador que compta amb col·laboracionistes. Pel Jesús pres, o pels repressors i  carcellers.

BENAURANCES DE COMPROMIS, ALLIBERAMENT I FELICITAT. El judici final està vinculat a les Benaurances proposades per Jesús. Són propostes de compromís, d’alliberament, de solidaritat, d’esperança, de felicitat plenament humana  i oberta al misteri de Déu.

“Feliços els pobres en l’esperit perquè d’ells és el Regne del cel”. Maleits, en terminologia de l’episodi del judici final, els rics que viuen en palaus reials i eclesiàstics i trepitgen els drets dels pobres.

“Feliços els qui ploren, perquè seran consolats”. Maleits els qui no consolen i fan plorar als altres.

“Feliços els humils, perquè posseiran la terra”. Maleits els superbs instal·lats en trons poderosos i fan veure que el seu poder és etern.

“Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran sacietats”. Maleits els jutges i els sistemes judicials injustos.

“Feliços els compassius, perquè seran compadits”. Maleits els que se’n riuen i menyspreen als qui pateixen.

“Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”. Maleits els que tenen un cor ressentit i venjatiu.

“Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu”.  Maleits els qui volen imposar-se als altres amb l’opressió, la repressió i la violència institucional.

“Feliços els perseguits per ser justos, perquè d’ells es el Regne  del Cel”. Maleits els que persegueixen als exiliats i presos polítics que son innocents perquè, com a mínim, no estan jutjats o son sotmesos a un judici que no s’adequa al que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans.

“Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”.  Maleits els de la caverna mediàtica i política que es dediquen a insultar, perseguir, empastifar, manipular i calumniar.

 

 

 

 

 

En la red


0 Comentarios



Escribe un comentario

* El correo electrónico no será publicado