12. Nov, 2016
  2624 Visites      0 Comentaris

Censura i manipulació als mitjans de comunicació (1)

Un debat a la parròquia barcelonina de Sant Ildefons organitzada per Cristianisme al segle XXI ha tractat sobre “Mitjans de Comunicació: manipulacions i interessos”.

1. Els mitjans de comunicació informen. Però també desinformen, s’equivoquen, enganyen, manipulen. Les causes genèriques són un dèficit de professionalitat o d’ètica periodística. Uns esdeveniments recents ho demostren. Els mitjans profetitzaven que el Brexit perdria el referèndum al Regne Unit, però va guanyar. Predeien que el sí a la pau guanyaria el referèndum a Colòmbia, però va perdre. Donaven per fet que Donald Trump seria el perdedor en les eleccions als Estats Units, i ha guanyat. Alguns mitjans asseguren que el sobiranisme català és un bluf malgrat les seves repetides manifestacions multitudinàries al carrer, la seva majoria al Parlament i el fet de que condiciona la política espanyola. Hi ha un divorci entre la realitat i la seva presentació periodística. Anàlisis, sondejos i previsions fracassen. Periodistes, comentaristes, tertulians, politicòlegs tindrien que ser humils i esmenar-se una altra vegada.

2. Tres idees claus. 1) Unes de les vies emprades pels mitjans de comunicació per manipular són la censura i la tergiversació. La censura és el control repressiu dels missatgers i dels missatges. El seu rostre no té la brutalitat que tenia en la dictadura franquista però la censura existeix avui. El seu objectiu és amagar uns fets, distorsionar el relat dels esdeveniments, silenciar la veu d’uns protagonistes, prohibir opinions. 2) Les xarxes socials tenen servituds i riscos però són o poden ser un contrapoder o contrapès als mitjans de comunicació clàssics. Poden trencar el monopoli informatiu dels grans mitjans clàssics, frenar la seva capacitat manipuladora i incrementar els espais de llibertat d’expressió. 3) La resposta a la censura i a la tergiversació és política, però els destinataris dels mitjans (lectors, radio escoltes, televidents, internautes) també tenen la seva responsabilitat personal. Els destinataris han d’encarar-se als mitjans i a les xarxes socials amb un sentit crític per discernir sobre la credibilitat.

3. Un cas de censura. Xavier Antich escriu el seu últim article a La Vanguardia (4/7/2016), article que no es publica. Parla de l’episodi de Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Les dues darreres línies de l’article són aquestes: “Un Estat que manté aquest home com a ministre de l’Interior mereix el més absolut dels menyspreus”. Fernández Díaz deixa de ser ministre el passat 3 de novembre, Xavier Antich escriu aquest tuït: ”L’únic destí que ara podria esperar Fernández Díaz en un estat de Dret (no a Espanya) és un tribunal, a la banqueta dels acusats”.

4. Un altre cas de censura. Ernest Maragall mostra el seu acord amb un tuït de Josep Costa (professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra). Costa escriu: “No us perdeu l’article, que hauria de ser lectura obligada a Espanya però va ser censurat a El País”. Es tracta d’un article de Javier Pérez Royo (catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla) titulat “¿Por qué golpe de estado?”. Aquest text va ser enviat a l’octubre de 2014 a El País, però el diari va decidir no publicar-lo. Al cap de dos anys( 26/10/ 2016) l’article es publica a Público. La tesi de Pérez Royo es que la Constitució i l’Estatut segueixen en vigor però no serveixen per res perquè els ciutadans de Catalunya no els reconeixen com a propis. I les normes constitucionals sense l’adhesió ciutadana són completament estèrils.

5. Un cas de tergiversació. El Mundo va publicar en la campanya de les darreres eleccions municipals que el llavors alcalde i candidat Xavier Trias tenia milions en un compte a Suïssa. Trias va negar-ho i va interposar una querella. Les conseqüències foren que Trias no va guanyar les eleccions per ben poc i va patir una angina de pit. El jutge considera que la informació pamfletària de El Mundo no s’ajusta a la realitat i que comet delicte. Xavier Trias acaba de fer públic aquest tuït: “Em complau anunciar que la querella contra El Mundo per les publicacions falses sobre la meva persona arribaran a judici”.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat