28. May, 2018
  478 Visites      0 Comentaris

Sociologia sobre Déu en temps crítics i seculars  

Occident, inclosa Catalunya, viu temps crítics i seculars però Déu hi és present d’una o altra manera gràcies a la fe o a un sentit diví i transcendent dels humans. El sociòleg José Casanova ho tracta a “Creure al segle XXI”.

José Casanova és professor dels Departaments de Sociologia i Teologia a la Universitat de Georgetown i catedràtic emèrit del Centre Berkey. És un referent de la sociologia de la religió. Ha escrit i molt sobre aquestes qüestions. Algunes de les seves idees segueixen a continuació.

1.“La gent vol trobar, especialment en temps de crisi, un sentit a la vida que no es basi en l’èxit material”.

 2. "Les religions són formes de pensar que han durat segles, que han sobreviscut i han mostrat la seva efectivitat en diferents modes de producció econòmica. El cristianisme ha sobreviscut a la manera de producció antic, feudal, burgès, post industrial ... i ha estat capaç de repensar el seu pensament moral per adaptar-se a cada etapa històrica ".

3. "Quan s'és dogmàtic és fracassa, com li ha passat a vegades a l'església catòlica". 

4. "Déu estarà sempre de moda, perquè és una forma simbòlica d'expressar el desig de transcendència humana. La post secularitat significa una reflexió des de la secularitat que s'adona que no es pot excloure la religió".

5. "Els europeus ens recordem de les guerres de les religions del segle XVI, però no ens recordem de les guerres del XX, que va ser el segle de més violència i més atrocitats en la història de la humanitat, i la majoria d'elles no tenien res a veure amb les religions. Des de la Primera Guerra Mundial, on tots els països europeus van estar sacrificant milions de joves a l'altar de la pàtria, la revolució bolxevic, el gulag comunista, el gran genocidi del feixisme i del nazisme, la qüestió armènia a Turquia ".

6. "El pluralisme és positiu i irremeiable. El cristianisme sempre ha estat plural. Hi ha quatre Evangelis, no un. Hi ha moltes Esglésies cristianes, patriarcats. És l'emperador el que força els cristians a unificar-se, a crear una ortodòxia i un sol credo".

7. El Papa Francesc està molt obert a la cultura de la trobada, accepta la multiplicitat de les Esglésies locals com un fet fonamental. El que és bàsic del cristianisme és el sermó de la muntanya. Moltes altres coses són disciplinàries que es poden deixar a les Esglésies locals. Hi ha un intent de descentralització perquè hi hagi una acomodació a cultures diferents, d'acceptació de que l'Evangeli s'ha d'inculturar de formes diverses en diferents cultures i això és el que dóna la possibilitat d'universalitzalització".

"Creure al segle XXI ". José Casanova. Dilluns, 29 maig, a les 18:30 hores. CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Montalegre 5.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat