21. nov, 2017
  458 Visites      3 Comentaris

Ser cristià implica trencar amb l’episcopat espanyol

Ser cristià a la Catalunya ocupada implica trencar amb l’episcopat espanyol perquè l’episcopat espanyol trenca amb l’ampli espai sobiranista català democràtic i pacífic del que molts cristians en formen part.


1. El cardenal Ricardo Blázquez, president de la Conferencia Episcopal Espanyola, ha inaugurat l’assemblea dels bisbes amb un discurs polític espanyolista. Una intervenció que poden signar PP, PSOE, C’s, Faes, la Fundación Francisco Franco i la caverna mediàtica. El cardenal desqualifica la declaració d’independència que, segons ell, “es un hecho grave y perturbador de nuestra convivència”.  Dona suport a l’aplicació del 155 a l’afirmar que “apoyamos el restablecimiento del orden constitucional, porque es un bien común”.

2. Però Blázquez ignora la inoblidable repressió policial espanyola contra la ciutadania catalana pacifica i desarmada que volia votar. No diu res de que el 155, tal com s’aplica, implica desmantellar les institucions de Catalunya, la presó o l’exili del president de Catalunya, del seu Govern i de líders cívics pacifistes. Blázquez no te cap paraula de suport ni de misericòrdia pels perseguits, pels colpejats, pels presos polítics, pels exiliats. Blázquez prefereix la Constitució espanyola, amb el tronat tòpic del “que nos hemos dado entre todos”, a l’Evangeli. Blázquez no diu res de la decisiva escena del judici final. El Senyor “beneeix” als que visiten als presos i literalment “maleeix” als que no els visiten. El president Carles Puigdemont te unes paraules més cristianes que el cardenal espanyol. El president català diu: “Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és més digne que els il·lusos carcellers”. ¿Amb qui està Blázquez? ¿amb els presos polítics que estan entre barrots i a l'exili, o entre els carcellers?

3. El discurs polític de Blázquez es tant partidista que tampoc fa cap referencia al que la Doctrina Social de l’Església diu sobre afers com el català. “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bécomú de la humanitat” (número 157). “El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania” (395). “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques” (413).

4. ¿Què escollir entre l’Evangeli de Jesús o el discurs del cardenal Blázquez, entre els presos i els exiliats o els carcellers?. Un cristià no pot ser equidistant en aquestes situacions. Un cristià opta per l’Evangeli de Jesús, pels presos i pels exiliats.

 

 

 

A la xarxa


3 Comentaris


D'una vella casa

Oriol Domingo, la realitat catalana està deixant a tothom al seu lloc. Especialment, als poders espanyols que conformen una mateixa "lligada" en paraules del Josep Pla a "Fer-se totes les il•lusions possibles (i altres notes disperses)", que ha publicat l’editorial Destino: "És per això que Església, militarisme, latifundisme i burgesia són exactament el mateix, és la mateixa lligada. L’exèrcit es la garantia de la diferència de classes. El contracte és aquest: la burgesia paga el militarisme parasitari a canvi del qual l’Església defensa la diferència de classes.". Ho hem pogut comprovar a Catalunya d'ençà l'1-O amb les actuacions conjuntes de les institucions polítiques, judicials i policials espanyoles, a les que s'afegeix, a banda del poder mediàtic, l'esglèsia espanyola; que d'una manera oberta "discrimina" a una part de la societat catalana i l'anatemitza al avalar-ne el menyspreu, la violència contra la població civil, els empressonaments dels representants democràticament escollits i l'anorreament de les seves institucions polítiques per uns poders espanyols hereus del feixisme i contrari als drets de les persones i dels pobles. Efectivament: "Ser cristià a la Catalunya ocupada implica trencar amb l’episcopat espanyol perquè l’episcopat espanyol trenca amb l’ampli espai sobiranista català democràtic i pacífic del que molts cristians en formen part". Segurament sempre ha estat així:
"No som pas de la nit ni de la foscor. Per aixó no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sobriament" (1Te 5,1-6)

gerardus

Desde hace tiempo estoy siguiendo la trayectoria de Oriol. Hasta la llegada del soberanismo me gustó, pero ahora parece como muchos catalanes radicalizado en su opinion. Para buscar la razón y una solución al conflicto ( autoinfligido!) me inclino a Fernando Savater que dice:










Ger van den Brand

23 uur
...
Dice Savater que "el nacionalismo es un narcisismo colectivo que puede ser leve y hasta simpático [...] o convertirse en una psicopatología agresiva que legitima guerras y propulsa a los peores demagogos". Dice Savater que la "marca nacionalizante" del separatismo catalán "no es otra que el odio a España y a todo lo que suene a español"

Oriol Domingo

Gerardus, estic completament en desacord amb la seva cita de Fernando Savater. El sobiranisme català és sobiranisme, no nacionalisme. El sobiranisme vol que Catalunuya sigui tan sobirana com ho es Espanya al segle XXI. El sobiranisme català està a favor de la democracia, de la llibertat, de la solidaritat, de la pau, de la independencia.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat