28. jul, 2019
  349 Visites      0 Comentaris

Resposta ètica dels exiliats i presos polítics a la repressió

“Resposta ètica dels exiliats i presos a la repressió” és el títol d’un article publicat en el número 568 de “El Pregó” (revista eclesial d’informació i opinió). Els exiliats i presos polítics catalans donen una resposta ètica als repressors i carcellers. És una rèplica digna al judici i la repressió que pateixen injustament.



 

          L’actitud ètica i digna dels sobiranistes perseguits és evident des del primer dia d’exili i presó. S’ha comprovat en les hores que han anat al Congrés i al Senat, i durant la campanya electoral en que han tingut una presència virtual. El president Carles Puigdemont ho posa en relleu: “Els exiliats i presos polítics no tenim ressentiment, no ens expressem amb menyspreu, no insultem ni odiem”.  

           La posició digna dels exiliats i presos contrasta amb la dels responsables i còmplices del 155. Aquests tracten els exiliats i presos sobiranistes com a perillosos criminals violents, malgrat que aquests són considerats demòcrates i pacífics a Europa on viuen en plena llibertat. Del bloc del 155 es profereixen insults i falses acusacions  sense respectar els principis bàsics de l’Estat de dret. Sectors dels unionistes demanen als perseguits: “¿Us pensàveu que l’Estat espanyol no es defensaria davant del repte sobiranista?”. Pregunta trampa. Sí, era i és previsible que l’Estat es defensi, però cal esperar i exigir d’un Estat que es proclama democràtic  que actuï de manera democràtica.  Sense repressió judicial, policial, mediàtica i institucional, sense guerra bruta ni clavegueres de l’Estat, sense qualificar de delinqüents els innocents.

           Vulneració dels drets humans

          Tothom és innocent mentre no hi hagi sentència condemnatòria. La Declaració Universal dels Drets Humans estableix: “Hom presumeix innocent tota persona  acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés  públic, en el qual totes les garanties necessàries per la defensa hagin estat assegurades” (a. 11.1) I la Constitució espanyola estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució espanyola reconeix s’interpretaran  de  conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (a. 10.2).

          L’Estat espanyol transgredeix aquestes Declaració i la Constitució. Els unionistes o espanyolistes autodenominats constitucionalistes atempten contra la Constitució perquè aquesta ha de ser interpretada segons la Declaració Universal dels drets Humans. Aquesta Declaració no es compleix quan el règim espanyol no tracta com a innocents els presos polítics. Meritxell Batet, presidenta del Congrés, és, per càrrec, la responsable principal d’alterar el resultat electoral a Catalunya i que els drets dels innocents presos polítics catalans no siguin respectats. Jaume Alonso-Cuevilllas, advocat i diputat per Junts X Catalunya, afirma: “Ni a Turquia s’han atrevit a suspendre un diputat electe”.

          Dignitat dels perseguits

          La dignitat ètica dels exiliats i els presos polítics catalans té  referents històrics i universals arreu del món. Els cristians i els agnòstics que sintonitzen amb l’esperit cristià, per exemple, recorden unes paraules de Jesús, home just i bo, perseguit, torturat, jutjat, condemnat i crucificat. “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” (Lluc 23, 24). Joseph Ratzinger/Benet XVI comenta aquestes paraules de Jesús a la creu en el seu llibre “Jesús de Natzaret”. Escriu: “Allò que el Senyor va predicar en el sermó de la muntanya ho compleix aquí personalment. Ell no coneix cap odi. No crida venjança. Implora el perdó per als qui el claven a la creu i motiva aquesta petició: No saben el que fan”.

          Temps després l’apòstol Pau recorda, en una carta autobiogràfica, que ell mateix havia estat “un blasfemador, un perseguidor i un violent”, però que va trobar “misericòrdia, ja que obrava per ignorància, lluny de la fe”. El comentari de Ratzinger sobre la justícia i sobre Pau en la seva etapa legalista fan pensar en els constitucionalistes i jutges dels tribunals espanyols, que imposen un sistema judicial que trepitja els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.

          Ratzinger escriu: “En consideració al seu precedent orgull com a perfecte alumne de la  Llei que coneixia i complia l’Escriptura, aquesta és una paraula dura:  ell que havia estudiat amb els  millors mestres i podia considerar-se a si mateix un veritable escriba, mirant enrere ha de reconèixer que havia estat un ignorant (...) Aquesta combinació entre erudició i profunda ignorància ha de fer pensar. Revela la problemàtica  d’un saber que resta autosuficient i així no ateny la veritat mateixa que hauria de transformar l’home (...) Es obvi que aquest conjunt de saber i ignorància, de coneixença material i profunda  incomprensió, existeix en tots els temps (...) No som per  ventura cecs precisament com a savis? No som per ventura, precisament a  causa  del nostre saber, incapaços de reconèixer  la veritat mateixa?”

.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat