4. ago, 2017
  517 Visites      1 Comentaris

Raimon, una vida cercant a déu

Raimon s’ha acomiadat com cantant amb la seva primera cançó, “Al vent”. El poema mostra que el cantant Raimon està al llarg de la seva vida “buscant a déu”, “déu” escrit en minúscula.... Hi ha diverses experiències humanes de “Déu”, de “déu”, del no res.

- Raimon (cantant): “I tots, / tots plens de nit, / buscant la llum, / buscant la pau, / buscant a déu, / al vent del món”.

- O.D. (www.avantguarda.cat): “La vida del cantautor Raimon és una recerca de déu, de déu en minúscula però de déu, com canta des del primer dia i en el seu comiat en la impactant cançó “Al vent”. Hi ha homes i dones, creients o no, que busquen a Déu o a déu. El busquen tota la seva vida. Aquesta recerca és profundament humana perquè forma part de la condició humana. L’experiència mostra que és una recerca que es dona arreu i en tots els temps. Déu o déu pot ser una resposta als interrogants de l’existència. Déu o déu també és un interrogant. Creure, cercar, preguntar, dubtar son elements compatibles que configuren una manera de viure. Crec perquè dubto, i dubto perquè crec”.

- Quin Monzó (escriptor): “Sóc clarament ateu”.

- Àlex Gutièrrez (periodista): “Em va agradar el teu apunt “Avortament? O dones que avorten?”. Aquests contrapunts són molt interessants, fins i tot pels qui ens miren els assumptes religiosos des d’una respectuosa barrera”.

- Miguel Ángel Bastenier (periodista. 1940/2017): “Sóc catòlic no creient”

- Rafael Argullol (filòsof): “Malgrat no ser cristià tinc feblesa per la figura de Crist. M’agrada el seu misteri, el seu deliri, el seu odi a la hipocresia, la seva capacitat de sorprendre”.

- Ngugi wa Thiong’o (candidat al premi Nobel de Literatura): “La vida humana aspira a l’espiritualitat, però les religions amb els seus rituals se n’allunyen”.

- Francisco Luzón (malalt i president d’una fundació contra l’ELA, esclerosi lateral amiotròfica): “Crec en Déu, a qui anomeno l’Altíssim, però no sóc catòlic practicant ni crec en dogmes ni miracles, i respecto els creients profundament. I els demano que abans que res siguin éssers humans i respectin la resta”.

- Javier, de Pecos (músic): “Déu? Jo crec, però no vaig a missa”

- Jean Jacques Pérennès (director de l’Escola Bíblica i Arqueològica de Jerusalem): “Només és violent qui no està segur del que és. Quan la teva identitat i la teva fe són fermes, no tens por i, per tant, no tens necessitat d’agredir ni prohibir res a ningú”.

- Ramon Berengueras (pastor, productor de formatges artesans ecològics): “Crec i no crec en Déu. No m’ho plantejo, l’únic que em plantejo és el que jo puc fer”.

- Raquel Jaramillo Palacio (escriptora, autora de ”Wonder”): “La posició de l’Església catòlica en qüestions com l’avortament o l’homosexualitat em van fer abandonar-la, però crec en Déu”.

- Roberto Canessa (cardiòleg pediàtric): “Tot i ser diferents, tots som iguals i no s’ha d’oblidar això per construir una societat. Crec en Déu, un amic que m’ajuda”.

- Pere Casaldàliga (bisbe): “No es creu de cop i volta, d’una vegada per totes. Es va creient. Creure és activar la consciència de ser acollit per Déu, i anar-lo acollint amb admirada gratuïtat. Acollir-lo a Ell en els germans dia a dia en el servei exigent. Sense més compensació que Ell mateix”.

- Roelf Meyer (mediador en conflictes com l’apartheid a Sud-àfrica): “Sóc cristià. M’ajuda a pacificar”.

- Jacint Carbonell Torrents (autor de “Veure-hi des del cor”): “L’Evangeli ens revela qui és Déu però també qui som nosaltres (...) L’ensenyament de Jesús és tan alliberador que resulta insuportable per als qui prefereixen la seguretat de les tradicions i del compliment de les normes”

- Luis Alberto Lacalle Herrera (ex president de l’Uruguay): “Sóc catòlic d’empremta jesuïta”

- Josep Maria Rovira Belloso (teòleg): “Al cap i a la fi, estimar Déu, servir i perdonar el proïsme, com a entramat per a ser realment feliços, és la finalitat que segons el designi del Senyor ens toca com a éssers humans”.

- Amàlia Bosch i Datzira (escriptora i historiadora): “Mossén Josep Dalmau arrenca d’un profund humanisme, de creure en l’home per damunt de tot, perquè encarna en si mateix la imatge de Déu. És un grean creient”.

- Enzo Bianchi (fundador del Monestir de Bose, Itàlia): “La gran afirmació bíblica de l’home com a imatge i semblança de Déu, que ha marcat amb tanta profunditat la tradicional visió antropològica occidental, cal entendre-la en el sentit de què, precisament allò humà que hi ha en nosaltres i que nosaltres estem cridats a cultivar i a educar, és el lloc de la nostra imatge i semblança amb Déu. És a dir, estem cridats a esdevenir humans. Déu s’ha fet home perquè l’home esdevingui humà, perquè l’home s’humanitzi”.

- Jaume Camprodon (1926/2016, bisbe): “Quan les hores de foscor han garbellat l’esperança, les paraules de l’apòstol (Sé de qui m'he fiat), escrites des del captiveri, m’han fet llum, ni que sigui a través d’una escletxa (...) El Senyor és fa present enmig del dolor i a través de tantes persones que malden fer costat i cobrir les necessitats dels altres a costa d’elles mateixes. Déu és entre els crucificats i entre els altruistes d’avui. No el busqueu en el cercle dels aposentats i les parafernàlies , encara que es vesteixin amb orles de religiositat”.

("Raimon, una vida cercant a déu". Oriol Domingo. Secció "Contrapunts". Revista "Foc Nou", número 479)

A la xarxa


1 Comentaris


Roser. Artista humanista. Autora de " Llum de la Mediterrània solidaria ". Per el bé i evolució comú.

DÉU :
La LLUM del MÓN !!
EL CAMÍ O FULL de RUTA A SEGUIR.
( No pas seguir el camí o full de ruta de polítics . No ! !! )
DÉU : EL QUE DONA VIDA I SENTIT A LES NOSTRES VIDES. LA UNITAT . LA PARAULA QUE ENS FA LLIURES. LA VERITAT...
Llum que cal seguir per combatre tanta fosca. Massa fosca i manipulació en els mitjans de comunicació , en la cultura , en certes institucions i organismes ...!! A més ...si Déu és la màxima representació i expressió de
PAU , d' AMOR FRATERNAL INCONDICIONAL , d ' UNIO , ja Que TOTS SOM U AMB ELL !! ...
Per què molts els hi agrada desunir , esmicolar , dividir , separar , insuflar confusió , odi , desunir...?!
Crec passa aixó , xq posen per davant Déu a ídols , a les ideologuíes , els seus egos o egoïmes , idoletríes ... I no saben que DÉU els hi tomba.
Catalunya no serà lliure , si no posen primer , primer , primer DÉU AL DAVANT.
I què vol dir aixó ?
Que sigui tothom molt més CREIENT , més humil , més pacífica ,
( revisar 7 pecats capitals) revisar CARTA DE SANT PAU ALS ROMANS .
Capítol del 5- 13 ) .
Més Tomàs de Kempis ( VITA EN CRIST ) i menys política. !!
A DÉU LO DE DÉU...I
A CÈSAR LO DEL CÈSAR .
Si Catalunya vol ser primera ...ja sabeu alló de :
# QUI VULGUI SER PRIMER QUE ES POSI AL SERVEI O A DISPOSICIÓ dels ALTRES #
I una servidora hi afegueix :
# " CATALUNYA SERÀ ESPIRITUAL
O NO SERÀ " # !!
Vinga dons TOTS A UNA !!
UNA AMB DÉU !!


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat